Sebastià

En nada ha invertido tanto la naturaleza humana como en comunicación. Desde el momento en que la diferenciación sexual obligó a los homínidos a relacionarse entre ellos para perpetuar la especie, la biología humana ha evolucionado a marchas forzadas para hacer esa relación más productiva, más plena y más eficiente. Resultado: las innovaciones de más éxito a lo largo de la evolución siempre han ido asociadas a grandes ventajas comunicativas. Así, nuestra necesidad ineludible de agradar a los demás ha dejado rastros en nuestro cuerpo en forma de postura erguida, labios sobresalientes y facciones armoniosas, y también en nuestra mente, al hacer surgir emociones como el amor, imprescindible para unir a dos personas en la crianza de una prole que necesita más atención, y durante más tiempo, que la del resto de animales. Con todo, el producto más espectacular de nuestras ansias comunicativas es, sin duda, el lenguaje, una invención excepcional que permitió a los humanos procesar lo que ocurría en su entorno de una manera mucho más eficaz que hasta entonces, al hacer más fácil obtener información, guardarla en la memoria, recuperarla, recombinarla e incluso manipularla para engañar a los demás. Y, sin embargo, el lenguaje es mucho más que un medio de transporte de información cotidiana: al adquirir la capacidad de hablar y entender lo hablado, conformamos nuestra cognicióny adquirimos los conocimientos atesorados durante generaciones, los que nos ayudaron a adaptarnos al medio y perpetuarnos como especie. Los que nos permitieron, en suma, sobrevivir.

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de lassassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat.Crim de sang és un thriller datmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa.

El banquer Joan March i el savi Joan Mascaró: dos personatges universals i antagònics dun mateix poble mallorquí.Reis del món és una novel·la dabast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. Lun és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. Laltre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts danys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través daquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Òmnium a la Millor Novel·la de lAny. Una mort absurda desencadena un viatge al fons de lànima humana. "Ràbia és la gran novel·la del nostre temps" (Guillem Frontera).Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la duna persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima dun incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre lhome intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que lenvolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i dautèntica amistat.

Reis del món és una novel·la dabast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. Lun és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. Laltre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts danys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través daquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

Una de les grans novel·les catalanes de la primera meitat del segle xx.La publicació de Terres de lEbre el 1932 va produir un fort impacte entre els lectors de lèpoca, per la força tràgica de la història, la potència literària del text i el descobriment de la vida pagesa de la ribera de lEbre. La gran novel·la dArbó, la més despullada i emotiva, planteja els grans temes universals —lamor, la mort, lamistat, les desigualtats socials, la lluita per la subsistència— a partir duna història amb component testimonial que abraça tres generacions duna família de camperols del Delta que intenten conquerir una terra inclement. Terres de lEbre supera el ruralisme del segle XIX i savança a lexistencialisme dAlbert Camus. Ha estat traduïda al castellà, litalià, el francès, lalemany i el neerlandès.

Deu anys després del premi Carles Riba, Sebastià Alzamora torna a la poesia amb un gran llibre demaduresa.No podrem estar mai del tot nets perquè la brutor forma part de nosaltres, i de vegades la necessitem perviure. Però hi ha una netedat de lesperit, del pensament i dels sentiments, una serenitat, una lucidesa a laqual hem daspirar si no volem caure daltabaix. Aquest és largument principal dun llibre format per unatrentena de poemes breus i un prodigiós poema extens, escrits al llarg dels últims cinc anys per SebastiàAlzamora. Amb els dibuixos de lartista Julio César Pérez, serà un llibre que tots els lectors de poesia hauriende voler tenir, llegir i contemplar.

La Malcontenta emprèn una revenja contra les autoritats que han executat el bandoler Joan Durí, a la Mallorca rural del segle XIX.Un matí dhivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla lexecució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria duna regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció dun company, Antònia –coneguda com “la Malcontenta”– es proposa una revenja que és també lafirmació de la seva llibertat en una societat dhomes. La Malcontenta és la història dun gran amor, capaç denfrontar-se a tots els inferns.

Quan li pregunten si és un home o una dona, Ariel no sap què respondre. Li han dit que té un cos i que aquest cos podria arribar a estimar-se amb altres cossos, però la vivència dAriel sempre és una altra. Ariel i els cossos és la història dun personatge que existeix i que estima duna manera diferent, esquiva, sempre provisional i desconcertant. Amb ressons dOrlando, el cèlebre tractat sobre gènere de Virginia Woolf, aquesta novel·la és un homenatge als amors que no arriben a néixer i als amors que, un cop nascuts, viuen tocats de mort per sempre. Després dEl dia que va morir David Bowie, Sebastià Portell torna a sorprendre el lector amb una joia literària. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

PREMI JOANOT MARTORELL Una novel·la negra amb un punt de sarcasme que ens descobreix les clavegueres de la política europea. Lobra guanyadora dun dels premis més antics de les lletres catalanes.El jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari i sense interès en les institucions europees; la visita li permet deixar enrere per uns dies problemes sentimentals i familiars als quals no vol enfrontar-se. A la capital dEuropa, però, sassabenta de la imminent aprovació dun tractat comercial que perjudicarà letalment els productors de taronja valencians. Ballester, periodista escèptic però vocacional, ha detectat la notícia i decideix quedar-se a Brussel·les per esbrinar els interessos que samaguen darrere daquell acord. Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Joan sendinsa en les clavegueres de la política, plena dhipocresia i violència soterrada, protagonitzada per lobbistes implacables. I tanta curiositat pot resultar perillosa. «Una telefonada del director una vesprada de diumenge no pot anunciar res de bo. És gairebé segur que implicarà tre­ball, més treball. Se suposa que els periodistes de lera digi­tal hem destar permanentment alerta…»

Lèxit i el fracàs a partir de la figura dIsmael Smith, un dels creadors més queer, genuïns i excepcionals del nostre patrimoni artístic.Seleccionat per al PREMI ÒMNIUM a la millor novel·la de lany Seleccionat per al PREMI FINESTRES de narrativa en català Promesa fulgurant de lart català de principis del segle xx i creador bandejat poc temps després per la burgesia que lhavia enaltit, el pintor, escultor i gravador Ismael Smith és una de les figures més queer, genuïnes i excepcionals del nostre patrimoni artístic. La novel·la Les altures interpreta la seva trajectòria —de la Barcelona de 1886 a la Nova York de 1972— amb un joc de veus que encarnen les tensions i els clarobscurs que Smith va capturar en la seva producció artística. La novel·la més ambiciosa de Sebastià Portell, el retrat coral duna vida travessada per la incomprensió i per les nocions dèxit i de fracàs en el món de lart.

Les narracions, publicades i inèdites, amb què Sebastià Juan-Arbó va crear el mite del Delta de lEbre.Totes les narracions del Delta aplega per primer cop íntegrament la narrativa breu que Sebastià Juan Arbó va dedicar al món singular i desaparegut que el va veure néixer. Es tracta de narracions publicades dècades enrere en llibres, altres gairebé desconegudes que van aparèixer a la premsa i també peces inèdites de gran valor literari i testimonial. El filòleg Joan Antoni Forcadell ha tingut cura daquest volum, que és la reivindicació del creador dun mite poderós i magnètic, i que ens parla del drama humà en el marc dun paisatge esplendorós. Relats com «Felita» o «Segadors i orenetes» evoquen la cruesa de la vida de les classes humils de lèpoca, amb un èmfasi especial en la ruptura de la innocència i les situacions dexplotació, mentre que la nota més pintoresca i amable la trobem en contes com «La figuera maleïda». Amb aquest llibre convidem el lector davui a un passeig literari plaent que li permetrà redescobrir el Delta de lEbre.

El zoo den Pitus és un cant a lamistat, a la col·laboració, a la fe i a lentusiasme, a través de lacció i les aventures duna colla de nois i noies del barri den Pitus, que munten un autèntic zoo -amb tigre i tot!- perquè lamic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.

Lamor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que sha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en linterval. Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre lamor, lamistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística.

Lamistat intensa i feliç entre els joves Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora lamistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen lart i la literatura; són insolents, provocadors i senten lexaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, sadmiren mútuament i han navegat plegats duna punta a laltra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que shagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a lany 1938, en plena guerra civil. Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i lamistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a lenyorança i a lalegria dhaver-la coneguda.

A les llibreries i les biblioteques s?hi poden trobar molts llibres de Joan Solà, però aquest és el primer llibre sobre Joan Solà, una figura cabdal de la lingüística catalana d?avui.A les llibreries i les biblioteques shi poden trobar molts llibres de Joan Solà, però aquest és el primer llibre sobre Joan Solà, una figura cabdal de la lingüística catalana davui. El volum conté les contribucions de dotze col·legues que glossen la seva figura des de punts de vista diversos, alhora acadèmics i personals. Joan Solà, que ha rebut el Premi dHonor de les Lletres Catalanes, entre moltes altres distincions, ha contribuït decisivament, amb la seva dedicació, al coneixement de la llengua catalana. Els textos inclosos en aquest llibre ofereixen unes perspectives inèdites sobre la seva obra i sobre la seva manera de ser i treballar.

La pell i la princesa és una història damor i una indagació en els mecanismes del poder. Lautor hi recrea el festeig den Puppa i la princesa Maria. Al seu voltant, en una Praga que viu lesclat de la Guerra dels Trenta Anys, se succeeixen les intrigues cortesanes, en què conspiradors i víctimes entren en un joc de forces ple descenes de sexe i violència.Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives, i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida danacronismes històrics i dhomenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffmann o Les aventures del soldat Schwej, la novel·la, guardonada amb el prestigiós Premi Josep Pla, és una crònica punyent de les passions que enterboleixen la vida humana i dun secret que mai no shauria dhaver revelat.

Ni la decrepitud ni la vesània,sinó en Jaume mateix, i ella també,na Marta, immòbils entre estàtuesanimades en aparença,pedres antropomorfes,esveltes siluetes dins un pis,allà, a l?Eixample esquerre, siluetes

Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora lamistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen lart i la literatura; són insolents, provocadors i senten lexaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, sadmiren mútuament i han navegat plegats duna punta a laltra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que shagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a lany 1938, en plena guerra civil. Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i lamistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a lenyorança i a lalegria dhaver-la coneguda.

La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.El 6 doctubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne dEspanya. Va ser el Foc de la Bisbal, un aixecament revolucionari que pretenia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal. Al capdavant de la revolta hi havia el diputat i alcalde Pere Caimó, un idealista fill dindians contraris a lesclavitud, educat en les idees més avançades del seu temps. Ell, la seva esposa Isabel Batalla i la sindicalista pionera Isabel Vilà són els protagonistes duna història en què senfronten el despotisme i lidealisme, els privilegis dels senyors contra els valors de progrés i justícia social, en un relat vibrant sobre letern conflicte entre la llibertat i el poder.

None

Una divertida novel·la de Sebastià Bennasar que resol un gran enigma: on acaben els mitjons que desapareixen dins de la rentadora?On van a parar els mitjons que desapareixen dins de la rentadora després de cada bugada? La Martina, juntament amb els seus amics Oleg i Isa, decideix resoldre el misteri i viatja a través de la rentadora duna bugaderia fins a un nou món: Gelàndia, un planeta on hi fa molt fred. Els seus habitants tenen una sola cama i estan connectats amb la Terra a través duns calaixos màgics.

Un thriller despionatge entre els grans fets històrics del segle XX.De vegades perdre un avió no és tan tràgic com pot semblar. Per culpa duna sobreocupació en el seu vol, Manuel Servera, un jove escriptor mallorquí, ha de passar la nit de cap dany del 1989 a lhotel Metropole. Aquí coneixerà la senyoreta Katharina Fürst, que la mateixa nit, però de 1942, va aconseguir embarcar-se rumb als Estats Units portant memoritzada una llista despies nazis de màxima importància per als aliats. Així, el mallorquí descobrirà tot un món desconegut on aquest hotel del centre de Lisboa es converteix en un cau despies nazis i aliats i de jueus que esperaven poder embarcar-se i fugir dEuropa, mentre Portugal roman neutral a la Segona Guerra Mundial, i on la senyoreta Fürst és una cobejada peça de caça major. Sebastià Bennasar torna així a Lisboa, un dels escenaris mítics de la seva narrativa, i ens endinsa de ple en la història contemporània a més de descobrir-nos el paper de la CIA i de les dones espies en lanomenada Guerra Freda Cultural. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Òmnium a la Millor Novel·la de lAny. «Ràbia és la gran novel·la del nostre temps». Guillem Frontera Un home de mitjana edat viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor és enverinada i mor, sense que el seu amo sàpiga qui ho ha fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la duna persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima dun incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre lhome intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que lenvolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i dautèntica amistat. «Ràbia no és només una carta damor als animals de companyia, és una novel·la política, és un clam a favor de la memòria històrica, és un subtil document que parla sobre la barbàrie en què està caient lésser humà en un segle XXI cada vegada més deshumanitzat, és lexplicitació de lamenaça rotunda de lauge de la ultradreta i de la violència sistèmica que pateix la nostra societat en perill. […] Alzamora ha construït una eficaç novel·la formidable.» Jaume C. Pons Alorda

"Una joia literària: levocació de les terres de lEbre i de la infantesa de Sebastià Juan Arbó."Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com Linútil combat, Terres de lEbrei Camins de nit, limpacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en "el petit Dostoievski" i en "lescriptor de lEbre", dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos que prefiguren lexistencialisme amb la creació dun mite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta de lEbre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a lEbre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes memòries dinfantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vida desapareguts. Sens dubte, la publicació daquest Arbó suposarà una autèntica revelació literària per als lectors catalans.

En el marc cultural on ens toca viure convé més que mai reflexionar sobre les estratègies i el perfil de la persona que vol navegar, amb èxit, pels espais turbulents de la comunicació.Sebastià Serrano ens fa veure en aquest assaig com l

None

En Pere de Son Gall és un jove pagès de Mallorca que, als anys vint, decideix construir una màquina voladora, batejada amb el nom de cometagiroavió. El projecte pateix tota mena dentrebancs i desperta les burles de la gent del poble, que titlla en Pere de boig i dil·lús. Però en Pere és obstinat, tant en el desig de volar com en lamor incondicional que sent per na Maria Boscana, filla dun poderós terratinent.Mentrestant, des de Barcelona arriba una comissió de la Lliga del Bon Mot, amb la missió de combatre la blasfèmia i la grolleria a lilla. Les tres dames del Bon Mot, lalcalde vidu, el capellà dipsòman i els entranyables amics den Pere permeten a Sebastià Alzamora crear una comèdia emotiva i divertida, que parteix duna història real i que celebra la força irresistible de lamor i la capacitat de superació dun home amb la dèria de volar.

Un llibre irreverent i dalt contingut eròtic duna de les veus més potents de la nova narrativa catalanaEl mite de Faust, caracteritzat per lavidesa de viure i el terror del més enllà, ha estat tractat per alguns dels grans noms de la literatura universal, de Goethe a Thomas Mann per esmentar els dos més característics. A Nit de lànima, Sebastià Alzamora visita de nou el mite des duna perspectiva estrictament contemporània i amb lenorme potència creativa, llenguatge de luxe i actitud rebel, provocadora i desafiant que el caracteritzen. En la seva particular versió del mite de Faust, Alzamora juga amb la força de lerotisme, la irreverència religiosa i el sentit de lhumor que li són habituals per a construir una obra ambiciosa i punyent, tal com sescau al mateix mite i als seus models, i que no deixarà cap lector indiferent.

"Mula morta no és un llibre derrotista. Cal sospitar de bon de veres que no és del tot morta, la bístia. És un símbol, i un símbol efectiu, malgrat o justament mercès a la seva agressivitat conceptual. L'animal pot tenir limitacions reprod

Un magnífic llibre format per dos poemes llargs de memòria col·lectiva i personal.Sala Augusta és un cinema del centre de Palma, construït damunt el que havia estat una presó franquista durant la guerra, on els presos republicans esperaven l’execució en condicions infrahumanes. El poema evoca els homes i les dones que van ser víctimes de l’aixecament feixista del 36 a Mallorca. Llengua materna, a continuació, fa referència a la mort de la mare de l’autor. Aquí la memoria esdevé personal, íntima, però a la vegada ret homenatge a les riveteres o cosidores de sabates que, dels anys 40 als 80, van fer feina a la indústria mallorquina del calçat, escombrada pel turisme, cosint sabates a casa seva, amb unes condicions laborals inexistents.