Solsona

Una narración épica que combina una intensa historia de amor clandestina, el asesinato de un guardia civil y uno de los mayores planes de ingeniería civil de la historia de España.El asesinato de un guardia civil será el hilo conductor de esta novela ambientada en los años sesenta y que narra el proceso de construcción de las grandes obras hidroeléctricas en los Pirineos. Miles de trabajadores procedentes de toda España encontraron trabajo en aquellas faraónicas obras de ingeniería, con más de 50 kilómetros de galerías subterráneas, pozos verticales y grandes centrales invisibles desde el exterior. En una zona geográfica frecuentada por contrabandistas, militares y fugitivos, se darán cita una serie de personajes de diferentes orígenes que lucharán por obtener una vida mejor.

Un antic músic dorquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. Lhome sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. Lhome de la maleta nha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys sho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

Torna Ramon Solsona amb una de les gran novel·les dels últims anys.Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres dun gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de lexterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. Shi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini. Com buscadors dor, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca duna feina. Sallotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries demigració i desarrelament, damor i de lluita sencreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot. Sis anys després de Lhome de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Un antic músic dorquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. Lhome sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. Lhome de la maleta nha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys sho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

"Ets a la plaça Eivissa, al cor dHorta. La boca del metro sobre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, tacompanya fins a landana. El comboi que tha de portar dun extrem a laltre de Barcelona tespera amb les portes obertes, amb laire de repòs que es respira als començaments de línia".

La gran novel·la de Ramon Solsona, entre lAlemanya de lemigració i les vinyes del Priorat.LElvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen lamor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per lElvira, que neix al Priorat inclement dabans de la revolució del vi. Pel Tomàs, fill duna portera que viu en un semi-soterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats dhistòries i dhumanitat. Quan, al cap dels anys, lElvira es retroba amb les amigues, “entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda”. La trobada es converteix llavors en “un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps”. La gran novel·la de Ramon Solsona, entre lAlemanya de lemigració i les vinyes del Priorat.

Una novel·la de Ramon Solsona sobre el passat ocult dels que tenim a propAbans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encàrrec a la Mei, la seva parella dels últims anys: “No malvenguis els pianos”. El Péter es dedicava a la restauració i a la compravenda daquests instruments. La Mei té una agència de viatges però es proposa complir la missió del seu home com un deute damor i vendre els pianos dun en un. Per la botiga de música passaran personatges de tota mena, i la Mei senfrontarà a situacions inesperades, còmiques o tràgiques, que li obriran algun interrogant, alguna sorpresa. Un cop venuts tots els instruments restaurats pel Péter, la Mei voldrà tancar el cercle i fer un viatge fins als orígens del seu home, conèixer la mare, la germana, lentorn... el passat del Péter, en definitiva. Però de vegades el passat fa por, perquè no és passat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La gran novel·la de Ramon Solsona, entre lAlemanya de lemigració i les vinyes del Priorat.LElvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen lamor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per lElvira, que neix al Priorat inclement dabans de la revolució del vi. Pel Tomàs, fill duna portera que viu en un semisoterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats dhistòries i dhumanitat. Quan, al cap dels anys, lElvira es retroba amb les amigues, «entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda». La trobada es converteix llavors en «un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps».

Llibreta de vacances va ser publicat per primer cop lany 1991 i va sorprendre per la seva originalitat tant per la seva concepció formal com per la multiplicitat de tècniques literàries que lautor hi aboca. Ara, vint anys després, labutxaca recupera aquest conjunt de relats i torna a posar a labast del lector aquest exercici literari duna excel·lent i subtil ironia. Ramon Solsona estableix un joc amb el lector on li presenta un fals quadern destiu. Tots els contes recollits són històries  amb un clar to humorístic, irònic i mordaç. El gir, però sestableix ja de bon principi amb la presentació del llibre, on lautor sencara amb el lector i li presenta uns falsos (i volgudament absurds) exercicis i suggeriments de treball. Un llibre espurnejant, paròdic i molt instructiu. On el que desprèn és el gust per la lectura i el plaer de llegir per llegir. "La coberta del present llibre ha estat elaborada a partir del disseny guanyador del Workshop "Dissenya una coberta real amb labutxaca" tutoritzat per Martí Abril i Begoña Berruezo amb els alumnes de primer curs de gràfic de lescola de disseny IDEP de Barcelona.

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus datenció en la memòria dun jove vidu, en lintent de fixar el fugor duna vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista senriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix daquesta manera en lexploració dun sentiment tan antic com el dolor de labsència.Les hores detingudes va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra dOr i la Lletra dOr i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que "resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i de finor psicològica que, reforçats com estan per la precisió en el llenguatge i lestructura, porten a celebrar el retorn de Ramon Solsona a la novel·la" (Josep Maria Ripoll, Serra dOr), o encara que "Ens fa llegir fins al final", sobtats per "tant de sentit comú i dintel·ligència". (Francesc Parcerisas, El País)

Nou llibres de contes d?un dels autors catalans més consolidats.Conjunt de cinquanta relats, la majoria del quals porten la paraula tomba al títol: ?La tomba de la vigilant del museu?, ?La tomba de l?impostor?, ?Les tombes del viaducte?, ?La tomba de

La curiosa història de les cent marques comercials més conegudes dahir i davui explicada pel gran Ramon Solsona, un mestre de lamenitat, la ironia i la memòria sentimentalRamon Solsona ens revela els secrets i les curiositats que amaguen moltes marques que estan o han estat presents en la nostra vida quotidiana. A través de personatges històrics, trames familiars i anècdotes curioses, Ramon Solsona ens explica, amb amenitat, rigor i humor, el perquè de cada nom comercial. Desfilen pel llibre marques de galetes, de motos, de vermuts, insecticides, màquines de cosir, cotxes, cerveses, medicaments, iogurts, cigarrets, joguines, productes de bellesa, bolígrafs, licors, gelats, companyies dassegurances... Una interessantíssima "onomàstica comercial" i una memòria sentimental, il·lustrada amb enginy pel dissenyador gràfic Miquel Puig.

«No malvenguis els pianos» són les últimes paraules den Péter, un restaurador de pianos dorigen romanès que sha mort sobtadament. A pesar de tractar-se dun món que li és del tot desconegut, la seva dona, la Mei, decideix tirar endavant la seva petició tota sola. Però el determini va per una banda i la realitat, per una altra. No comptava que la botiga de pianos seria lescenari de tantes situacions imprevistes i duna desfilada de personatges de tota mena. Per tancar el compromís, la Mei va a Bucarest per conèixer la mare i la germana den Péter i entra en contacte amb un món pertorbador. Disset pianos novel·la les respostes als enigmes de la vida per vies insospitades. Lenigma del jo i lenigma de laltre. Com a les obres clàssiques de la literatura, la venda dels disset pianos és un camí cap al coneixement i la transformació.

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres dun gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de lexterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. Shi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini. Com buscadors dor, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca duna feina. Sallotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries demigració i desarrelament, damor i de lluita sencreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot. Sis anys després de Lhome de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Ramon Solsona reviu amb emoció i humor la Barcelona popular dels anys 50 i 60.Les memòries dels germans Solsona fan olor de xocolata perquè van néixer a prop de la fàbrica del Cola Cao. Són els nens i nenes dels anys cinquanta que s'abstreuen del franquisme amb els tebeos, la ràdio i els Juegos Reunidos. Estrenen el telèfon, la dutxa, la nevera elèctrica, el televisor i el sis-cents. Gràcia és un barri popular, amb escombriaires, fanalers, cobradors, botigues de tota la vida, tramvies de gom a gom i cines de reestreno. Els fills del baby boom canten i protesten quan els seus pares comencen a voltar sols i a fer turisme. Pares, avis, oncles, la memòria estira els fils de la migració interior que conflueixen a Barcelona. Un avi orguener i un altre, carlí exaltat; una àvia teixidora, l’altra cria conills i ensenya als periquitos a dir «periquito». I les ties porten a missa un gos tan formal que alça una pota per donar la pau.

Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçamentNo cal fer un al·legat feminista per justificar aquest treball. És prou explícita la llista de narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d’una dictadura que va migpartir el país en un abans de grans esperances i un després dramàtic. Les dones, que havien accedit com mai a tots els àmbits professionals i creatius, van emmudir de cop i volta. Tant les autores consolidades com les que no havien estat a temps de publicar als anys trenta, van ser víctimes d’una discriminació severa. Pel sol fet de ser dones, el franquisme les privava d’autonomia personal i les confinava a la llar. Quantes narradores nascudes entre el final del segle XIX fins el 1925 són conegudes avui? Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies... Potser també Teresa Vernet, Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau i alguna més. Aquest llibre n’aplega fins a trenta, i de cadascuna en comenta almenys una novel·la. I també dona clarícies d’altres dones rellevants de la mateixa època. Si moltes biografies són prou colpidores, encara ho són més en els últims anys de vida i quan cau el teló definitiu: la parquedat de les esqueles, els obituaris de circumstàncies, els silencis. I del fred del silenci a la gelor de l’oblit.