Soro

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura.A la Terra Fosca està prohibit estimar. LOrdre Ministerial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de lOrdre Ministerial. La Gala, reclosa a Mins fins als 13 anys, es veu obligada a prendre un camí diferent quan el govern latrapa i li ofereix un poder difícil de rebutjar. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Després de lèxit de Misteris de la boira (Premi Carlemany per al Foment de la Lectura), arriba lesperada segona part.Lúltim corb és la segona part de la bilogia Misteris de la Boira, guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. LOrdre Ministerial governa la Terra Fosca amb mà de ferro. El tirà, Kavega, ha prohibit estimar perquè lamor crea un món que no pot controlar. La Gala i el Ciaran han fugit de les urpes del govern i shan trobat amb els rebels. També coneguts com a immorals, són les persones que estimen, i es preparen per enderrocar el tirà. La Gala i el Ciaran tenen la missió de trobar la història que ho podria canviar tot: el secret dels poders de Kavega. En el seu viatge, descobriran que lamor també pot ser un tirà, i en companyia de la Sarsa i el Tim —una assassina i un esclau— senfrontaran al dolor i a la pèrdua, però també a lalegria dentendre qui són i com és el món on volen viure. Fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents, i ara als rebels els toca lluitar per salvar tot el que consideren bell en aquest món.   «—Els Arbis creieu que el contrari de lamor és lodi, però no és així. El contrari de lamor és la por. En nom de lamor considerem que podem exercir poder sobre una altra persona. Per amor ens convertim en esclaus i esclavistes. Kavega controla aquest món amb el treball i vosaltres ho feu amb lamor. Però sabeu què? Kavega vol privar el món del que ell no ha tingut. Jo, en canvi, donaré al món el que no vaig poder tenir. —Un món de cendres. —No. Un món de llibertat».