Tasane

No tiene documentos ni familia, por eso los guardias del campo de refugiados le llaman, simplemente, «I». El día que cumple diez años comienza a escribir un diario en el que recoge su vida junto a otros cinco niños no acompañados: la búsqueda de comida, los juegos, la amistad, el recuerdo de sus seres queridos, los lugares de donde proceden... A pesar de su precaria situación, no dejan de mantener vivo su deseo de pertenencia, de tener algún sitio como hogar.

No té documents ni família, per això els guàrdies del camp de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat daltres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs, lamistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs don procedeixen… Malgrat la seva precària situació, no deixen de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc com a llar.