Termes

Il·lustrat amb esquemes i fotografies i amb una proposta per visitar els indrets més significatiusEl dia 17 de juliol de 1936, una part de lexèrcit espanyol es va sollevar, al Marroc, contra el govern de la República, iniciant un cop destat militar que havia de ser seguit a tot el territori espanyol. A Catalunya la revolta va fracassar i va començar una acarnissada guerra civil que es va perllongar tres anys.             Abans que lexèrcit feixista no arribés a terres catalanes, els fets de la guerra civil, a Catalunya, van ser duna gran complexitat, amb propostes revolucionàries de signe diferent. A leufòria anarquista dels primers mesos, amb experiències de col·lectivització i el daltabaix de la persecució religiosa, van seguir els fets de Maig del 1937.             Lany 1938, perduda la llarga batalla de lEbre, la sort de la guerra semblava decidida i les tropes de la República iniciaren un replegament general a Catalunya. Els darrers dies daquell mateix 1938, va començar la ràpida ocupació del territori català per les tropes franquistes.                        Duna manera àgil i amena, amb criteris de divulgació i rigor, lhistoriador Josep Termes i el periodista Arnau Cònsul ressegueixen els topants duns fets cabdals de la nostra història nacional, nexposen de manera entenedora les claus, giragonses i secrets, i proposen diverses rutes per la geografia del conflicte.

Un baròmetre de la Catalunya actualDurant el segle XX molts països d'Europa han tingut un creixement econòmic important i s'han desenvolupat de manera brillant en molts aspectes. Catalunya, malgrat tots els sotracs patits, pot comptar-se entre ells. Però a diferència de zones com el Piemont o la conca del Rin, que han tingut un desenvolupament econòmic i cultural incomparables, el cas català ha servit per crear i mantenir viva la idea d'un país propi. No ha estat només una política reivindicativa tossuda, ni una economia pròspera, ni els potents moviments socials, ni una cultura que sovint ha nedat a contracorrent, el que ha forjat aquesta consciència. Més aviat ha estat la suma de tot plegat i l'existència d'un fil conductor, d'un projecte modelat amb el pas de les generacions el que ha donat a Catalunya una personalitat pròpia indiscutible. Anomenem-ho catalanisme