Libros.cc

Toran

Sus libros

Hilda Agostini: les armes de la raó d\"una mestra republicana, protestant i maçon

Hilda Agostini: les armes de la raó d\"una mestra republicana, protestant i maçon

Historia: acontecimientos y temas específicos256 pág.ISBN 9788429779752

Qui era Hilda Agostini Banús? I Premi Bones Lletres dassaig humanístic.Filla dun empresari americà, protestant i maçó, i duna jove de Reus,  Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 – París, 1976), amb un perfil ben particular —protestant i maçona—, la seva trajectòria —mestra i política— revela una dona activa i compromesa que participà amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX. Va participar en el moviment de les escoles renovadores i en lassociacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà, participant activament en la tasca propagandística durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa, el republicanisme desquerres i els cercles protestants.

Josep Miret Musté (1907-1944)

Josep Miret Musté (1907-1944)

Biografía: histórica, política y militar220 pág.ISBN 9788429776188

Josep Miret Musté: una vida excepcional i exemplificadora.Josep Miret Musté fou un home de compromís polític durant els anys de la segona República i la guerra civil, primer des de les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i, després, al PSUC. Tingué un paper actiu, amb responsabilitats polítiques i militars, dins de les institucions de la Generalitat, lExèrcit Popular de la República —en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, en la presidència del Consell de Transports,en la Conselleria de Proveïments i, per últim, com a comissari polític als fronts.Un cop abandonà Catalunya, mantingué el seu compromís polític jugant un paper singular en els moviments de resistència antinazi al nord de França, fins a jugar-se la pròpia vida i que el portà a afegir-se als milers de republicans que romanien des de 1940 al camp de Mauthausen, on fou assassinat lany 1944.