Torner

Una traductora abandona Ucraïna per la guerra i torna a Catalunya, on per a ella tot ha canviat.La invasió militar russa obliga la Rosalia a abandonar la ciutat de Lviv —on treballa de traductora— i tornar a Barcelona. Un cop a casa, descobreix que per a ella tot ha canviat. Ja no sentén amb el seu exmarit, ni amb els amics comuns, vinculats des de sempre al moviment pacifista. Les notícies de la guerra i les trucades a les amistats ucraïneses acaparen la seva atenció, fins al punt de sentir-se mig estrangera a Catalunya, que veu com un país encallat en el marasme. Però dues veus li fan companyia. La del seu pare —mort mesos enrere—, amb qui comença un diàleg nocturn que li revela aspectes della mateixa, i la de lescriptor que traduïa quan va esclatar la guerra, Isaac Bashevis Singer, que la guia pels camins de la ironia, la protesta i la compassió. Dia a dia, setmana a setmana, la Rosalia recompon la relació amb les amigues de joventut, amb qui establirà un pont amb les veus que li arriben dUcraïna.

Felicitar (i felicitar-se) el Nadal amb poesia.Vint-i-vuit poemes de Nadal escrits per Carles Torner al llarg dels anys i recopilats en aquest volum. On tot acaba tot comença.Mentre et canvien els bolquers,infant dun món sense temença,cauen els murs de Lledoners.

Decàleg de propostes per defensar la cultura catalana al món.Si no hi tenim ambaixades, com ho hem de fer per ser rebuts a Europa com a catalans? Els territoris fragmentats de la cultura catalana poden projectar-se units al món? Les actuacions internacionals de Pompeu Fabra, J.V. Foix, Mercè Rodoreda o Carles Riba als anys vint i trenta del segle XX, com poden inspirar-nos avui? Hi ha moltes organitzacions internacionals —acadèmiques, esportives, musicals, defensores dels drets humans i la pau, de juristes, etc.— on la federació catalana hi té ple reconeixement, amb veu i vot en igualtat amb altres països. Carles Torner va entrar en la vida internacional als anys vuitanta a través d’associacions d’estudiants i d’escriptors reconegudes per l’ONU i la Unesco. Va ser també director del programa de literatura de l’Institut Ramon Llull quan la cultura catalana fou convidada d’honor a les fires del llibre de Frankfurt i Guadalajara. Com ha estat la seva experiència de fer d’ambaixador? En aquest assaig s’ho pregunta i —de retorn a Catalunya després de quaranta anys de voltar món— proposa el seu decàleg.