Torrent
Sus libros

La corrupción en Valencia. La trilogía del origen
Presentamos tres obras clave de Ferran Torrent —Sociedad limitada, Especies protegidas y Juicio final— en un solo volumen. Novelas de intrigas políticas, corrupción y un retrato implacable de la política valenciana. La trilogía, protagonizada por Francesc Petit y Juan Lloris, constructor desprestigiado, es la disección novelada de una ciudad donde las alianzas y las traiciones más inesperadas no dejan de ser una estricta rutina. Este secretario de un partido político y el constructor se verán inmersos en las intrigas políticas de las cuales el poder es el principal motivo.

Poder contarlo
Valencia, año 1982. Messié y Llargo regentan varios negocios sospechosos, como una sala de juegos clandestina y combates de boxeo irregulares. Esta relativa calma se ve truncada cuando Messié convence a Llargo para rememorar los viejos tiempos y unirse a un antiguo socio y a dos jóvenes de extrema izquierda que planean robar el importante banco Intrans. Mientras, la policía pilla a Gordo García vigilando un chalet para una banda que quiere robar las valiosas obras de arte que hay dentro. Con su currículum como carterista, parece que Gordo no tiene ninguna salida, pero Llargo llegará a un pacto con el comisario Tordera: si dejan en paz a Gordo, los agentes pueden llevarse todo el mérito de la detención de los ladrones del chalet. Poder contarlo reúne unos diálogos endiabladamente rápidos, un gran retrato de la corrupción de nuestro país y un excelente fresco de los bajos fondos valencianos.

Bulevar de los Franceses
Una lúcida novela sobre la lucha por los ideales en la Valencia de los años sesenta.En la Valencia de los años sesenta, en plena dictadura franquista, tres jóvenes comunistas─Josep, Felo y Teresa─manifiestan su desacuerdo con la línea oficial del Partido con consecuencias imprevisibles. Al mismo tiempo, la investigación de la muerte de una rica heredera provoca un choque frontal entre Sebastián Piñol, un honesto comisario de policía, y Vicente Rodrigo, el expeditivo jefe de la Brigada Político-Social. También se verán implicados en la trama personajes tan dispares como el «Messié», un ladrón de guante blanco que añora mucho su estancia en Francia, o Carol, la vedete de unnightclub por donde desfilan individuos de todo tipo que tampoco saldrán indemnes de los acontecimientos. Las idas y venidas de los Baixauli, una familia destrozada por la Guerra Civil, enlazarán este relato casi de época con hombres y mujeres que resisten como buenamente pueden a los tiempos que les ha tocado vivir.Bulevar de los Franceses ofrece el lúcido retrato de una sociedad que se debate entre el idealismo del pasado, las heridas recientes y la lucha por la dignidad.

Memorias de mí mismo
En invierno de 1968, tres jóvenes trabajadores con convicciones políticas hacen una pintada reivindicativa la noche antes del entierro del alcalde del pueblo, lo que traerá graves consecuencias. Cerca de allí, en una casita en medio de la lámina de agua de los arrozales valencianos, un joven falsificador de documentos y cuadros —que todavía no se ha ganado el apodo de Mítico Regino— recibe la visita inesperada de la policía política del régimen franquista. Tanto ellos como él actúan contra un sistema corrupto, pero desde puntos de partida aparentemente muy alejados. Sin embargo, los caminos de estos personajes y de muchos otros se cruzarán en esta novela con más de un giro inesperado. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle donde también confluyen el expolio nazi y la lucha antifranquista. A medida que caen las máscaras, el relato que emerge es tan original como una buena falsificación, tan auténtico como la verdad que se esconde detrás del orden establecido. En Memorias de mí mismo, a través de la historia de los orígenes de Mítico Regino, un personaje irremediablemente condicionado por el contexto histórico, nos adentraremos en una trama internacional sobre la falsificación de arte clásico y contemporáneo que llega hasta 2019.

No emprenyeu el comissari!
Fede, de professió cambrer, mai no havia robat res. Però quan el seu germà, un esquizofrènic de gairebé dos metres, li va exigir que volia un aparell de vídeo, Fede va intuir que shavia despavilar i aconseguir diners com fos. Per això es va atrevir a penetrar en una luxosa casa i robar un secreter ple de joies. Lúnic error de linexpert lladre va ser entrar al domicili del comissari Garcia, un policia digne de lantic règim. El comissari, humiliat davant lopinió pública, decideix encarregar el cas a un personatge que el treu de polleguera però deficàcia provada: Toni Butxana, un detectiu al·lèrgic a la policia i a la moral establerta. Una història ambientada en la València de la transició a la democràcia, en què la línia entre el bé i el mal no coincideix precisament amb la línia que separa la llei de la delinqüència.

Ombres en la nit
Un gitano supervivent de lholocaust, Santiago Cortés, torna lany 1947 a les terres valencianes on va nàixer després dhaver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part dun grup tan estigmatitzat com ell, dun escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les dantics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les dun espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les dun expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats senfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors daltres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia?Els protagonistes dOmbres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen destar vius ni darribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries, virtuts ben característiques de lobra de Ferran Torrent. I és que, més enllà de la pessimista i lúcida reflexió sobre la naturalesa humana que impregna la novel·la del principi a la fi, també hi ha el ritme trepidant i les elaborades trames que sempre han avalat lobra de lautor.

Bulevard dels francesos
A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes -Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort duna rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, lexpeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet dun nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies duna família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé dèpoca amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més dun sentit, i ofereixen la lúcida visió duna societat que, plena didealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

L\"illa de l\"holandès
Lluís Dalmau, un novel·lista en crisi de creativitat, és confinat en una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació inicial aviat canviarà amb el contacte amb una gent disposada a preservar la petita parcel·la de llibertat que shan construït. Dalmau sintegrarà en una història en què un deute del passat està a punt de remoure uns foscos fets que semblaven enterrats. Un misteriós personatge, propietari de la major part de lilla, mantingut en lanonimat i conegut com lholandès, té la clau per salvar un territori i unes vides, però ningú no sap qui és.

Societat limitada
Societat limitada és la dissecció duna ciutat on les aliances i les traïcions no deixen de ser una estricta rutina. I si no, que lhi diguin a Francesc Petit, secretari general dun partit polític que sembla a punt daconseguir representació parlamentària després danys dostracisme, o a Juan Lloris, un destacat constructor que manté lesperança daconseguir un lloc de prestigi tipus la presidència de la Cambra de Comerç, o a Júlia Aleixandre, subsecretària de presidència de la Generalitat i experta manipuladora de titelles humans, que influirà en lestratègia descalada social que el seu antic company destudis ha dissenyat per al seu enemic més acèrrim. Tots els jocs daquests jugadors, entre molts altres, acaben conformant un retrat de la societat valenciana que ens descobreix un món sense escrúpols que engoleix sense pietat tots aquells que encara en tenen.

Un dinar un dia qualsevol
Personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb daltres de ficticis, com un alter ego de lautor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.

Un dinar un dia qualsevol
Personatges reals, com ara Paco Roig, barrejats amb daltres de ficticis, com un alter ego de lautor, un periodista que vol descobrir la veritat del modus operandi a la ciutat de València.

Poder contar-ho
Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballesde 1982 i principis de 1983, lèpoca en què el socialistes assoliren el poder a lEstat espanyol. A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar linsòlitatracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de lany83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspensfins al final inesperat de les darreres pàgines. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Memòries de mi mateix
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa. Lhivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de lalcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop dallí, en una caseta enmig de la làmina daigua dels arrossars valencians, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no sha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com laltre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins daquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més dun gir inesperat. A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació dart clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen lespoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que nemergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que samaga darrere de lordre establert.

Poder contar-ho
Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, lèpoca en què el socialistes assoliren el poder a lEstat espanyol. A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar linsòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de lany 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir-se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Del vapor al núvol
El com i el perquè de laposta per la reindustrialització.El nostre món canvia a una velocitat que no té precedents. Les novetats tecnològiques se succeeixen, el futur somple dincerteses i els ciutadans, desorientats, veiem com sens acumulen els reptes. Som en un moment de cruïlla que aglutina totes les oportunitats però també tots els perills. En aquest entorn canviant, cal decidir quina és laposta de futur per al benestar i la prosperitat. Segons Roger Torrent, a Catalunya aquest camí passa per la indústria. Del vapor al núvol fa una proposta clara per reindustrialitzar el país. A favor duna indústria del segle xxi: digital, verda, cohesionadora i que actuï com a vector de tracció econòmica, tecnològica i social. Aquest és un relat que repassa la nostra història industrial, analitza el present globalitzat i mira cap al futur amb propostes concretes.

La globalització a la deriva
El perquè de les disrupcions logístiques i polítiques al segle XXI i com ens afecten.Les disrupcions logístiques dels darrers anys han fet trontollar per primera vegada la globalització accelerada de les últimes dècades i les cadenes daprovisionament internacionals, i han posat en estat dalerta governants i empresaris occidentals. La globalització a la deriva és un llibre divulgatiu i rigorós, ple didees i dades interessants, sobre levolució de la globalització i els escenaris de futur que salbiren. Explica de forma amena el rol cabdal que el consum i el transport marítim juga en el declivi dEuropa i en el creixement dÀsia, en especial la Xina, i com ha contribuït a traslladar el centre de gravetat econòmic i polític del planeta de lAtlàntic al Pacífic durant el segle XXI. Una evolució que afecta el nostre dia a dia a Catalunya i limita el marge de maniobra de la classe política.


Individus com nosaltres
Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet endècades... però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra,periodista convertit en autònom després dabandonar el seu diari, prepara una novel·la sobreun atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb lajuda de vells coneguts,com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana,els germans Torres i lexcomissari Tordera. No obstant això, shi entrebancaran un segresti un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com aincentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata...

Gràcies per la propina
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de lordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens descalfor són alguns dels escenaris i personatges daquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Valent-se dun llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu duna ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent sendinsa pels viaranys dun territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena dhumor, tendresa i seducció

Memòries de mi mateix
Torna el millor Ferran Torrent, un dels grans de la literatura compromesa.Lhivern de 1968, tres joves treballadors amb conviccions polítiques fan una pintada reivindicativa la nit abans del soterrar de lalcalde del poble, un fet que portarà conseqüències greus. Prop dallí, un jove falsificador de documents i de quadros, que encara no sha guanyat el renom del Mític Regino, rep la visita inesperada de la policia política del règim franquista. Tant uns com laltre actuen contra un sistema corrupte, però des de punts de partida aparentment molt allunyats. Tanmateix, els camins daquests personatges i de molts altres es creuen en una novel·la amb més dun gir inesperat. A Memòries de mi mateix, a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsem en una trama internacional sobre la falsificació dart clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen lespoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que nemergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que samaga darrere de lordre establert.


Espècies protegides
La fauna valenciana és rica en exemplars reincidents. Juan Lloris, lempresari que va intentar convertir-se en personatge social sense aconseguir-ho, no està disposat a rendir-se ni a renunciar-hi encara. I per això, lluny de fer vida sedentària al seu tancat de lAlbufera, amb les peculiars converses amb loncle Granero, sassegurarà que aquesta vegada no hi haja res que puga barra-li el pas. Per començar es cobrarà tants favors com calga de Francesc Petit, el secretari general del Front, un partit que gràcies a ell sha convertit en la força que decidirà el Govern. Però també comptarà amb ajudants bastant més inesperats, com ara Celdoni Curull, un agent català de la FIFA que sha passat mitja vida a lÀfrica, i el seu col·laborador Toni Hoyos, individu netament valencià i, per tant, ple de secrets inconfessables... amb els quals seria capaç de destruir el Front. Tot i això, lecosistema no funcionaria sense altres peces: Ndiane Bouba -un autèntic crack destinat a salvar el València C.F.-, Josep Maria Madrid -el peculiar responsable de les finances socialistes-, Santiago Guillem -un veterà periodista esportiu-, Júlia Aleixandre -que es veurà desterrada de loasi conservador i forçada a conèixer els seus límits-, Rafael Puren -el president de la coordinadora de penyes, amb un amor més que ardent pel València- i altres criatures dolcíssimes, com ara la Claudia, una alegre cubana que contempla el gran ascens de Lloris.

Individus com nosaltres
Torna el millor Ferran Torrent amb un nou llibre frenètic. Limplacable retrat de la vida quotidiana dun temps i dun país.Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet endècades... però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra,periodista convertit en autònom després dabandonar el seu diari, prepara una novel·la sobreun atracament històric comès en ple centre de la ciutat. Ho farà amb lajuda de vells coneguts,com ara el Llargo, el Messié, el pare Rafel i el Mític Regino, a més del detectiu retirat Toni Butxana,els germans Torres i lexcomissari Tordera. No obstant això, shi entrebancaran un segresti un assassinat totalment inesperats, ingredients que ell mateix pretenia afegir al llibre com aincentius i que acabaran formant part de la realitat més immediata...

Gràcies per la propina luxe
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de lordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens descalfor són alguns dels escenaris i personatges

Només socis
Ferran Torrent en estat pur.Gilet, un poble tranquil, acull dos nous veïns que pretenen dur una vida anònima i sense sobresalts, lluny de la ciutat de València. Són un exdetectiu, Toni Butxana, i un comissari de policia retirat, Tordera, que han pogut permetres lescapada gràcies als diners de Juan Lloris, empresari ressentit i aspirant a alcalde frustrat que no deixa de rumiar la venjança contra ells. Fent-se passar per rendistes, tots dos hauran dassegurar-se de perpetrar lengany amb la complicitat dantics aliats mentre conviuen amb noves coneixences, com els germans Josep i Ferran Torres (aquest darrer, un novel·lista en crisi creativa). Malgrat totes les precaucions i la placidesa imperant, els esdeveniments no tardaran a precipitar-se amb la irrupció duna cèl·lula del Mossad al domicili de Butxana, els membres de la qual ho saben tot dell i no estan disposats a deixar-lo anar fins que els haja ajudat a complir els seus misteriosos objectius.Un viatge a Viena per descobrir-hi un valencià perdut al laberint de la història del segle XX, un peculiar traficant de noves identitats, una aposta tan desmesurada com improbable, una bellíssima espia que respon tan sols al nom de Carla, un joc amb les difuses fronteres entre realitat i ficció, un país en venda al mig del mar i una intriga internacional amb lepicentre a València... són alguns dels elements que conformen la trama daquesta última i sorprenent novel·la de Ferran Torrent.Només socis és un divertiment dimpecable factura literària amb què lautor ret homenatge a molts dels seus personatges més populars -entre ells els germans Torres, protagonistes de Gràcies per la propina-, immersos en una voràgine que, malgrat superar-los gairebé en tot moment, no els farà perdre el somriure ni les ganes demprenyar el personal, sense distincions ni prejudicis de cap mena.

Gràcies per la propina - 25 anys
Edició commemorativa 25è aniversari revisada per lautor.Vint-i-cinc anys després, recuperem la novel·la més personal i intimista de Ferran Torrent, Gràcies per la propina (Premi Sant Jordi 1994), en una edició revisada per lautor. Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de lordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens descalfor són alguns dels escenaris i personatges daquesta novel·la. Un fascinant retaule evocatiu duna ciutat i una època en què assistim a una iniciació col·lectiva a la vida amb una història plena dhumor, tendresa i seducció. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La corrupció a València. La trilogia de l\"origen
Presentem tres obres clau de Ferran Torrent (Societat limitada, Espècies protegides i Judici final) en un sol volum. Novel·les dintrigues polítiques, corrupció i un retrat implacable de la política valenciana. La trilogia, protagonitzada per Francesc Petit i Joan Lloris, constructor desprestigiat, és la dissecció novel·lada duna ciutat on les aliances i les traïcions més inesperades no deixen de ser una estricta rutina. Aquest secretari dun partit polític i el constructor es veuran immersos en les intrigues polítiques, en les quals el poder és el motiu principal.

Ombres en la nit
Un gitano supervivent de lholocaust, Santiago Cortés, torna lany 1947 a les terres valencianes on va nàixer després dhaver estat pres al camp de concentració de Dachau. El seu viatge a una ciutat sumida en la misèria de la postguerra espanyola, però, no obeeix a cap nostàlgia: forma part dun grup tan estigmatitzat com ell, dun escamot clandestí que té la missió de liquidar un pròfug nazi emparat pel règim franquista. Per això unirà les seues forces a les dantics lluitadors de la República, a les de dos agents britànics del SIS, a les dun espia soviètic amb una doble identitat insospitada i fins i tot a les dun expert falsificador potser no tan entestat a oblidar el passat com pretén. Tots plegats senfrontaran amb una societat que sembla condemnada a repetir els mateixos errors que desencadenaren la seua insaciable set de justícia, o potser de venjança, perquè... ¿en què es converteix un ésser humà quan consagra la seua existència a caçar caçadors daltres éssers humans? ¿I què pot acabar tenint més pes en una existència així, la seua ètnia o la seua ideologia? Els protagonistes dOmbres en la nit han patit en primera persona la gran tragèdia del segle XX, però això no fa que deixen destar vius ni darribar al lector traspassant les pàgines amb una força i una versemblança extraordinàries.

La vida en l\"abisme
Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de lèpoca en una partida "històrica". Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la dun pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida duns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els "amarradors", "joqueros", i "cremaors" de tota mena que poblen les partides, a més dun llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en lhermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent daleshores i en el del futur.

Bulevard dels francesos
A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes -Josep, Felo i Teresa- manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort duna rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, lexpeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet dun nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies duna família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé dèpoca amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més dun sentit, i ofereixen la lúcida visió duna societat que, plena didealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

El jo que no mor
Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu serSom a l’any 1966 i l’hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d’Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l’hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l’hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada. Enmig d’aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d’art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d’art espoliades pels nazis; delinqüents comuns i opositors al règim, i l’elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida. Ferran Torrent torna amb una noveŀla on ningú és qui diu ser, però on els fets i els sentiments són autèntics i genuïns. «Una novel·la d’espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d’una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de valors: la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga «D’aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n’aflora una certesa: Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d’enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer «Un text ple d’al·licients i de sorpreses. La destresa narrativa de Ferran Torrent ens enxampa de nou amb una trama extraordinària, amb diàlegs i girs imprevisibles, i personatges històrics que apareixen al costat del llegendari Mític Regino». Lourdes Toledo
