Tremosa

Una denúncia de lestat de la qüestió de lenergia a casa nostra.Després dEnergia sobirana, un clam urgent que ha generat reaccions en tota mena de fòrums, Ramon Tremosa, Jaume Morron i Manel Torrent activen de nou el debat sobre el gran tema davui: lenergia verda. Laposta dels tres especialistes té la virtut dun coneixement profund de les renovables, de lactivitat en altres països europeus i també de les potencialitats concretes del nostre país. També de les mancances, les contradiccions i la inactivitat.Daltra banda, els autors reclamen una convivència de xarxes de distribució estatals, municipals i privades per superar el monopoli espanyol, que és un model —sostenen— que perjudica les famílies i les empreses catalanes.

Una aportació fonamental per a un dels problemes del nostre temps.La guerra de Rússia contra Ucraïna i les sancions econòmiques han fet pujar els preus de lenergia a uns nivells prohibitius, que seguiran alts en el futur. Lalta dependència energètica del nostre país passarà factura. Però la guerra i la crisi climàtica són també una oportunitat per accelerar la transició energètica. Si no la fem, lany 2050 lenergia catalana no podrà ser totalment renovable. No podem ser una illa fòssil enmig dun oceà de països que opten per la descarbonització i lenergia neta.  Catalunya és un país de muntanyes, molt poblat, amb el vent concentrat en pocs indrets, amb paisatges dalt valor paisatgístic i poca terra disponible. Però si no produïm energia assequible per a les llars i les empreses, ens haurà darribar de països veïns amb línies de molt alta tensió. Cal desplegar energia fotovoltaica i eòlica, terrestre i marina, que són la base de la transició energètica, però totes dues no són suficients per completar-la. Ramon Tremosa i Jaume Morron fan una aposta a favor daprofitar la notable xarxa de pantans existents, sobretot a lAlt Pirineu, on shi podrien generalitzar centrals reversibles de bombeig, que tenen un potencial de generació denergia de fins a 14 GW, a un cost de producció baix. Les centrals reversibles, avui en auge a tot el món, produeixen energia en els moments de més demanda, en moderen el preu, ajuden a planificar-ne la producció, fan de bateria de leòlica i la fotovoltaica i poden contribuir, de manera decisiva, a la sobirania energètica de Catalunya

Cap on duen la política monetària? Crit dalerta contra la política dels bancs centrals.La sobtada i intensa crisi financera del 2008 va provocar una reacció enèrgica dels principals bancs centralsdel món, que van entrar en un “jardí desconegut” per mitjà de laplicació de mesures extraordinàriesi no convencionals per combatre el que ja es coneix com la Gran Recessió (2008-2014). La compra dedeute públic i privat i els tipus dinterès negatius, però, podrien ser instruments daplicació permanents,quan eren mesures que els bancs centrals havien plantejat com a temporals. Un intervencionisme tanintens i tan durador en el temps pot provocar efectes no previstos ni desitjats, com ara la generació debombolles immobiliàries i de deute i laugment de les diferències de renda entre classes socials.A partir de la seva experiència personal des del Parlament Europeu, que li ha permès conèixer bé elsprincipals bancs centrals del món, Ramon Tremosa explica clarament on som i què podem esperar de lanova política monetària, més influïda que mai per la classe política i amb una independència dels bancscentrals amenaçada pel nou autoritarisme polític que emergeix en països com els Estats Units o el Brasil.

El millor diagnòstic de la nostra economia i una aposta per superar la crisiCatalunya és un país pobre en recursos naturals. Només a lEdat Mitjana, amb el comerç, i als segles XIX i XX, gràcies a la indústria, Catalunya ha sobresortit i Barcelona sha situat entre les grans ciutats europees. Als nostres dies, lestabilitat de leuro i els tipus dinterès baixos han propiciat un llarg període dexpansió amb diversos indicadors en màxims històrics. Ara mateix, leconomia catalana és una de les més obertes dEuropa. Es tracta dun èxit contra pronòstic, perquè el dèficit dinversió pública imposat pels governs de Madrid i certs marcs laborals, fiscals i energètics no ho fan gens fàcil. Tot allò que Catalunya té avui de potència logística ho té pel talent i per lesforç de generacions. Per això sorprèn descobrir tantes iniciatives de tota mena que aprofiten les oportunitats que el segle XXI ha ofert.