Tura

Dos jóvenes asesinados en un pantano. Más de cinco sospechosos. Y ninguna pista.El 26 de septiembre de 2017 encuentran en el pantano de Susqueda, cerca de Girona, los cadáveres de Marc y Paula, una pareja de veinteañeros que llevaban un mes desaparecidos. No hay pistas. Su coche y su kayak aparecen también hundidos en el pantano. Nadie ha visto nada. Solo se han oído cuatro disparos y ni tan siquiera se recuerda cuándo ni dónde. La periodista Tura Soler se sumerge de lleno en una historia por la que transita un elenco de sospechosos a cuál más peculiar: pescadores furtivos, organizadores deraves, traficantes de marihuana, anacoretas…Un universo que sobrevive a orillas del pantano junto al que acabará siendo el principal acusado, Jordi Magentí, un asesino exconvicto del que la policía no tiene dudas. Ni tampoco pruebas.

Montserrat Tura va ser alcaldessa de Mollet i després la consellera més ben valorada als governs dels presidents Maragall i Montilla. Filla de pagesos i neboda dun dels «pares de la Constitució», Tura sha sabut distingir sempre amb un caràcter propi, des daquella «impunitat zero» que la va fer popular fins a la seva participació a la Via Catalana tot i les instruccions contràries de la direcció del PSC. En aquest llibre, repassa la seva trajectòria de doble compromís, des de lesquerra i des del catalanisme. I ho fa amb valentia, per sostenir la tesi que les veus crítiques del PSC no són dels que sescindeixen;al contrari, és aquest partit el que ha abandonat el catalanisme. Montserrat Tura explica amb detalls desconeguts i amb una veu molt personal què ha passat els últims anys a Catalunya i als despatxos del carrer de Nicaragua. Interessarà a tothom que vulgui comprendre el procés que viu Catalunya, més enllà de la seva preferència partidista. Una lectura sorprenent que aclareix per què el PSC és on és.

Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del movimentrabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb larribada de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar lavinentesa per abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran daquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual lavi Tura fou un dels fundadors més actius. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades, cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Carles Rahola. Una reivindicació del paper de la pagesia en el catalanisme progressista a partir de la història familiar.Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, Feliu Tura Valldeoriola, que fou un dirigent del movimentrabassaire del tombant de segle XX, el moviment dels pagesos que no tenien terres, que les tenien arrendades pel contracte de rabassa morta. Amb l'arribada de la fil·loxera, els propietaris van aprofitar l'avinentesa per abolir els contractes que mantenien el pagès lligat a la vinya mentre la vinya fos viva. Arran d'aquesta situació, els pagesos es van organitzar entorn del sindicat Unió de Rabassaires, del qual l'avi Tura fou un dels fundadors més actius. Crearen cooperatives autogestionades i aplicaren unes polítiques avançades, cosa que sovint el discurs oficial del país ha oblidat o silenciat. Montserrat Tura sosté que, sense el compromís del món pagès, el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins on ha arribat. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.