Tuson Valls

En este breve ensayo, Jesús Tusón señala la necesidad de reivindicar, paralelamente a la defensa de la naturaleza y la cultura, la pluralidad de lenguas y de las diferentes maneras de decir el mundo.

Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica dels clixés i estereotips que sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que fa creure que la pròpia llengua és la més fàcil) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren a la modernitat"). Lautor toca en aquest llibre, amb un tacte molt particular i suggeridor, la matèria de la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de lenfarfegament terminològic, de lhermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar nocions i transmetre idees complexes, i articular-les duna manera rigorosa i amena sense domesticar-les ni baratar-ne el sentit.

Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis (de la gent del carrer, dalguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre lagressió i les preeminències. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

Patrimoni natural és una reivindicació a la pluralitat de llengües, a les diferents maneres de dir elmón, als sistemes de comunicació i dexpressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lennis, com a manifestacions i concrecions del nostre senyal més distintiu: el llenguatge, sense el qual no seríem humans..

«No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots dànim; els amants sense paraules damor... Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci». Així acaba aquest llibre de Jesús Tusón, que és alhora un homenatge al poder de la llengua i un recorregut apassionat i divertit per la vida quotidiana de les paraules. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, i converteix la lectura en un joc sorprenent i deliciós, on el lector sempre guanya.