Vicenç

Pocas veces en la historia contemporánea se han producido tantos esfuerzos como ahora para terminar con los conflictos armados existentes, y ello a través de procesos de negociación. El propósito de este libro es mostrar cómo en todo el mundo, a través de las diplomacias de paz, se está intentando de múltiples maneras salir del callejón sin fondo de los conflictos armados actuales o del terrorismo. A partir del análisis de la naturaleza de los conflictos armados contemporáneos, en su mayoría intraestatales y donde los actores ya no son sólo los ejércitos, se exponen las diferentes miradas que existen para intervenir sobre dichos conflictos, poniendo el énfasis en las estrategias de negociación que permiten abrir procesos de paz.

Un canon de literatura juvenil. Este libro presenta una lista de veintiocho novelas de calidad que jóvenes y adultos pueden leer con placer, como La isla del tesoro, Los tres mosqueteros, El libro de la selva, Jane Eyre, Drácula, La hija del capitán o Peter Pan.

La llegada a la presidencia del Gobierno de Mariano Rajoy ha supuesto la puesta en marcha de una cascada de medidas de política económica completamente distintas a las que habían prometido en los últimos años. Medidas, además, sujetas a los mismos dictados europeos de los que prometió liberar a España si gobernaba. Una vez más, los españoles fueron a votar atraídos por el ideario de un partido y luego descubrieron que, cuando gobierna, el Partido Popular hace justo lo contrario de lo que promete. El programa oculto de Mariano Rajoy no era igual al anterior de José Luis Rodríguez Zapatero, sino mucho peor y mucho más duro para las clases trabajadoras: congelaba pensiones básicas, concedía más ventajas a los bancos, a las grandes empresas y a los grandes defarudadores fiscales, ponía en marcha la reforma laboral más agresiva de nuestra historia y aprobaba unos Presupuestos Generales con los mayores recortes de los últimos treinta años. Este libro descubre los incumplimientos del PP, pone de relieve la falta de fundamento de las políticas de recortes -mostrando por qué sólo benefician a las clases altas- y propone, además, las medidas que España necesita para salir de la crisis, crear empleo y mejorar nuestro maltrecho orden democrático.

Este estudio analiza el impacto de la crisis financiera y económica sobre la situación de la infancia y las familias en España, y de aquellos sectores más vulnerables a la exclusión social.De ahí que cada componente del estudio realice un análisis de la situación en un contexto determinado así como de las intervenciones llevadas a cabo por instituciones públicas y privadas.El Observatorio Social de España (OSE) es una red de académicos y académicas, investigadores e investigadoras de diversas universidades y centros de investigación en España, expertos en el estudio de las distintas áreas del Estado de bienestar. El OSE esta dirigido por el catedrático Vicenç Navarro y codirigido por la profesora Mònica Clua-Losada.

Un análisis riguroso de los mecanismos en que se basa el poder de la banca y de los grupos económicos que dominan el mundo, y la explicación con palabras sencillas de los secretos de una globalización financiera insolidaria e irracional.La concentración de poder económico ha dado a la banca internacional y a las grandes corporaciones la posibilidad de controlar los mecanismos de la economía en beneficio propio, convirtiéndola en un casino especulativo en donde desarrollan instrumentos financieros muy sofisticados con los que practican la violencia «de guante blanco», un auténtico terrorismo financiero que doblega a los gobiernos y a las democracias cuando los políticos olvidan sus responsabilidades y dejan desprotegida a la población frente a los especuladores que se adueñan de los mercados.El resultado de una economía en manos de la oligarquía financiera es el alto endeudamiento, un empleo bajo mínimos y un debilitamiento del Estado del bienestar y de la calidad de vida de las personas, con el aumento de la pobreza y la desigualdad, y un mundo en donde disminuye la representatividad de las instituciones democráticas y la voz de la ciudadanía pierde fuerza.

Las empresas con un ADN disruptivo innovan con gran rapidez para ganar cuota de mercado y adelantarse a sus competidores, que siguen atrapados en modelos más convencionales y lentos. Muchas veces quienes no emprenden esta transformación creen que la disrupción es algo que sólo afecta a las empresas tecnológicas. Pero se equivocan. Todos los mercados se están viendo afectados por la celeridad del cambio, y en todos los ámbitos la tendencia es caminar hacia lo digital. También en el sector inmobiliario, donde la irrupción digital no es reciente. Hace años que utilizamos servicios como Idealista, Airbnb u otros parecidos, pero algunas circunstancias, entre ellas la aparición de la COVID-19, han impulsado el proceso de transformación del sector y alertado a sus profesionales: lo que parecía un cambio lento ha venido para quedarse. Es el protech: la aplicación de tecnologías innovadoras a las necesidades del mercado inmobiliario. Quien, dentro del tradicional mundo inmobiliario, ignore esta revolución está condenado a la marginalidad. Pero quienes sigan las guías de este libro pionero, escrito por especialistas del sector, se encontrarán en una posición inmejorable para automatizar procesos, ofrecer mejores soluciones, aportar valor añadido a los clientes y, en definitiva, diferenciarse y prosperar.

Lobra mestra inesgotable de Vicenç Pagès Jordà Premi Crexells 2009«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.» En Jordi viu al garatge duna casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi didentitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no sadona que les coses encara poden anar molt pitjor. Plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables, Els jugadors de whist, publicada per primer cop el 2009, és una de les grans novel·les catalanes del primer quart de segle XXI, una obra polièdrica i inesgotable, guanyadora del premi Crexells, que continua fascinant els lectors. “És impossible escriure una novel·la millor que Els jugadors de whist”. Melcior Comes “Postmodernitat sense que la metaliteratura vagi renyida amb els temes clàssics de la literatura: leducació sentimental, la recerca del temps passat, les il·lusions perdudes”. Ponç Puigdevall "El títol central de la seva bibliografia, aquell en què els trets temàtics i formals del conjunt de la seva obra —riquesa textual, audàcia estructural, referències pop— apareixen duna manera més exhaustiva i sofisticada i, al mateix temps, més destil·lada i natural. [...] Els jugadors de whist (2009), una de les poques novel·les catalanes daquest inici de segle XXI que, per lambició que limpulsa, per la novetat que va representar i per la consistència i laudàcia del resultat final, ja té garantit un lloc en el cànon del futur." Pere Antoni Pons "Poques vegades trobem en una mateixa novel·la tantes escenes memorables. Els jugadors de Whist és una novel·la diàfana, divertida i espumosa". Màrius Serra "Els jugadors de whist és el seu Ulisses. Si fora possible, lhauria continuat escrivint cada dia, un tros més”. Adrià Pujol “Els jugadors de whist és el millor llibre de Vicenç Pagès”. Julià Guillamon El món dHoraci i Els jugadors de whist són dues meravelles del talent narratiu". Esteve Miralles

Novel·la guanyadora del Premi Ciutat dOlot el 1997Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que lhan condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina dAnglaterra. Lautor daquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de lEdat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i sha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble "blanc i immòbil" de Còrdova, a ledat de 60 anys, després duna vida agitada, com a regidor de lesquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé ledat que té el seu nét escriptor quan sencara a la figura enigmàtica de lavi Vicente. Un home que sen va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort lavi, lescriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història dun de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

Un dia destiu, un home de mitjana edat sintrodueix a la casa dels veïns, que se nhan anat de vacances, i shi instal·la duna manera molt peculiar. Lhome és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que lacompanyem en el seu periple dintrús, anem descobrint les raons dun comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada dofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història damor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a levidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.

Mig segle de poesia catalana, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, aplega més de 200 poemes i poetes i fa conèixer tota la varietat i el seguit de tendències de la poesia catalana dels últims 50 anys. Lantologia sinicia el Maig del 68 com a cap duna revolta estètica i social i es tanca amb la presència dels poetes més joves, molt actius en la renovada importància de la poesia en la nostra societat. Dels poetes nascuts a la immediata postguerra, el 1940, formats sota la dictadura, fins als poetes que acaben de publicar el seu primer llibre. La tria ha estat organitzada en tres grups generacionals: la represa i la revolta dels nascuts entre el 1940 i 1956; la normalització del català i la institucionalització política que emmarquen els nascuts entre 1956 i 1975; i la crisi, la implosió i la insurgència dels més joves. Això sesdevé en tres períodes històrics: des del Maig del 68 fins a les eleccions democràtiques; de la Constitució del 1978 al canvi de segle i latac a les Torres Bessones; i dençà de la crisi de la societat del benestar daquest mil·lenni. Aquesta obra ha rebut un ajut a ledició del Ministerio de Cultura y Deporte, i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020

En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. Tanmateix, la irrupció duna antiga companya destudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe dun missatge. Alhora, laparició dun llibre estrany a la biblioteca familiar lintroduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte dhaver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. És avui. Han passat els dies més de pressa del que esperava. La redacció del llibre, les petites coses quotidianes, els fills… I els missatges. Aquesta tardor sembla preludiar signes que parlen alhora del passat i del futur. I, tanmateix, no aconsegueixo encaixar les peces daquest trencaclosques en què sha convertit la meva vida. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Carles Rahola 2018. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel.A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella saixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa viu una situació que hi té semblances, les actituds de Savonarola i de Maquiavel sobre els fets de llavors ens poden ajudar a explicar-nos algunes de les claus de lactualitat. Fins al punt que algunes converses imaginàries entre els dos personatges sembla que parlin dara mateix.

Una autobiografia generacional. Del primer home a la Lluna a Pulp Fiction, un viatge personal i col·lectiu. Amb dibuixos de Miguel Bustos.Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de larribada de lhome a la Lluna lany 1969 i sacaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station lany 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. Lautor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que shan modificat o han desaparegut. Memòria vintage és un viatge que captivarà a tots els nascuts a la dècada dels seixanta, però divertirà i interessarà a absolutament tothom. Hi trobarem laeròbic, la cabina de telèfon, el BUP, El Víbora, lescoltisme, la Festa del Treball, fardar, fitipaldi, John F. Kennedy,kung fu, La Clave, lumumba, macuto, Mad Max, mandanga, Mickey Rourke, pànxing, titola, Rayuela, Marisol... i conceptes gairebé desapareguts com silenci.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre lHolocaust a linforme secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra lactual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de lEsglésia catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

El manual i assaig de referència sobre lescriptura més divertit i provocador.Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després danys densenyament, molta gent és incapaç descriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant lallau de manuals que pretenen reduir lescriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix lescriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable dinspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors descriptura (literària o no) tenen noms com Horaci, Flaubert, Poe o Nabokov. «Lencert fonamental dUn tramvia anomenat text és que reivindica justament allò que ofereix: plaer, mesura, unitat, ordre, bellesa, oportunitat, coherència, versemblança, escaiença, naturalitat, claredat i precisió». Màrius Serra «Meravellós manual descriptura», Melcior Comes «Provocador, instructiu i amè», Miquel Berga

El complot ultra contra el papa Francesc i la manipulació del pròxim conclave.Després de lèxit del llibre Intrigues i poder al Vaticà, el periodista i historiador Vicenç Lozano, revela les trames ocultes dun complot real el papa Francesc, una conspiració entre el sector conservador de lEsglésia Catòlica i la ultradreta, amb el suport del poder financer internacional. Lobjectiu és avortar les reformes que ha iniciat Francesc, propiciar la renúncia i evitar que el pròxim conclave esculli un pontífex en la línia reformista de lactual. Qui samaga darrere les campanyes que titllen Bergoglio de malalt, usurpador, comunista, heretge i encobridor dels abusos sexuals? Qui són els líders daquest complot dins i fora de lEsglésia? Com pot contrarestar Francesc els atacs? El Vaticangate va més enllà de lactual pontificat i posa al descobert el pla per manipular el futur conclave. Els que volen salvar el llegat del papa Francesc tindran difícil evitar que tot hagi estat un somni impossible. Lozano —que ha cobert durant trenta-cinc anys la Santa Seu per a TV3— sha infiltrat entre les bambolines del poder, ha donat veu a les fonts més valuoses i ha elaborat un reportatge que cal llegir.

¿Quina relació hi ha entre lassassinat de John F. Kennedy, La guerra dels mons, els càtarsi els Jocs Olímpics de Barcelona? ¿És possible establir una classifi cació de lamor a partirdeixos de cooordenades cartesianes? ¿Quin era lautèntic objectiu de lExèrcit SimbiòticdAlliberament? I, sobretot: ¿Qui sinventa les notícies de la televisió? La resposta a aquestsinterrogants es troba en aquesta novel·la descoberta casualment per Vicenç Pagès Jordà,que va escriuren el pròleg i nha fet una edició anotada. A través de la vida quotidianadHoraci i dos estudiants més, que comparteixen una casa al barri barceloní de Gràcia,lautor trava un argument ambiciós, a mig camí entre la fi cció i lassaig creatiu, amb ajudadel mètode paranoico-crític. Vint anys després de la primera edició, lautor ha reescrit eltext i el professor Enric Sullà hi ha afegit un epíleg.

Nova edició a Empúries de la novel·la breu de Vicenç Pagès Jordà, una deliciosa paràbola sobre la immortalitat.Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que lhan condemnat a una pena tant dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina dAnglaterra. Lautor daquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de lEdat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i sha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

¿Què fa que algú decideixi anar-sen del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que sen va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra dun poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la vida dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure lexaltació de la República, la derrota de la guerra i lexperiència de lexili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i larrelament a la terra. La casa dels avis forma part duna ambiciosa trilogia —juntament amb Un home que sen va i El retorn dels Bassat— sobre lemigració i la identitat, però és també una visió diferent, amb la perspectiva duna família concreta, de la història catalana al llarg de més dun segle.

En Jordi viu al garatge duna casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi didentitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no sadona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.».

Lepopeia duna família catalana al llarg de més dun segle¿Què fa que algú decideixi anar-sen del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que sen va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des dun poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure lexaltació de la República, la derrota de la guerra i lexperiència de lexili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i larrelament a la terra. La casa dels avis forma part duna ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que sen va i El retorn dels Bassat— sobre lemigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva duna família concreta, de la història catalana al llarg de més dun segle: des de larribada dun avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de loctubre del 2017 i el dia davui. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una novel·la sobre lapassionant epopeia humana de la construcció del Canal dUrgell.Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal dUrgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur laigua al desert dUrgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. Lobra era alhora un prodigi tècnic i un drama humà. Lendemà de lobra els resultats no van ser els esperats: un fracàs, una derrota. Només un segle més tard lefecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformarà  en verda i fèrtil. Més enllà de la història concreta, la novel·la esdevé una metàfora de tots aquells episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs. Només després de molt temps sabrem si aquesta gesta, que semblava fracassada, és o no la llavor dun canvi positiu. No pas dun paradís a la terra, però sí dun món millor.

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta duns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres duna parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.   Més dun centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.   “En Pau, que és un home despais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música”.

La gran novel·la del Vicenç Villatoro dels 90, revisada i ampliada amb el cicle complet de relats de Favinyana.Durant deu anys de la seva joventut, tres personatges —dos nois i una noia— sentusiasmen, dubten, sestimen i senlluernen amb intensitat. Al seu darrere, dos paisatges dels anys trenta: un de tràgic —el temps de les grans ideologies, de la guerra, de la mort— i un de plàcid —els estius a Favinyana, la claror del juliol en una illa mediterrània i amable. Anys després, undaquells tres amics explica el record que té del món daleshores. El resultat és una novel·la ambiciosa sobre la tensió entre les ideologies i els individus en una època aspra. Però La claror del juliol és també una novel·la sobre els sentiments, sobre la identitat i sobre la memòria. En aquesta edició, safegeixen a la novel·la els relats escrits per lautor que sambienten ala possessió de Favinyana, o que hi tenen relació, històries que expliquen aspectes parcials i ocults de la novel·la La claror del juliol i completen el cicle literari dun indret mític com el Macondo de García Márquez o lAndratx porcelià.

None

Una antologia de cançons de bressol de totes les èpoques.És possible que els orígens de les cançons de bressol siguin gairebé tan remots com els de la humanitat. I no és difícil imaginar, fa milers de milions danys, qualsevol de les nostres avantpassades en una cova o en un palafit, a la gatzoneta, gronxant el seu nen amb la dolçor dels seus sons, després de descobrir que vaivé i remor eren, junts, més que efectius per convocar el son i allunyar els mals esperits.Amb aquestes Cançons de bressol, Carme Riera ens convida a fer un recorregut per la història de la nostra poesia en llengua catalana. Fruit duna recerca exhaustiva, aquesta antologia aplega per primera vegada una mostra àmplia de cançons de bressol no només tradicionals i anònimes sinó signades pels seus autors, alguns de ben joves. Un viatge sorprenent i emocionant en què trobarem les millors cançons de bressol de la nostra tradició oral i alhora les més actuals, acompanyades dun CD amb cançons interpretades per Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, membres del grup Samfaina de Colors.

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa anys, viatgen junts a París per veure com el Barça juga la final de la Champions. Tant al viatge com durant el partit, compartiran lemoció èpica amb tot daficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Club, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que sha quedat a Catalunya: lavi malalt, làvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills...

Onze escriptors de Catalunya traslladen la seva literatura al món casteller.

«Privar la criatura de lencís de la narració, del semigalop del poema oral o escrit, és semblant a un enterrament en vida». Aquestes paraules de George Steiner són la declaració de principis amb què Vicenç Pagès enceta aquest llibre. Avui dia són una minoria els joves que han llegit les versions originals dEl llibre de la selva, Els tres mosqueters o Lilla del tresor. A partir daquesta constatació sorgeix la necessitat de proposar a educadors, pares i públic lector en general un cànon de la literatura juvenil, subjectiu però raonat.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre lHolocaust a linforme secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra lactual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de lEsglésia catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach, o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

Una reveladora història damor comtemporàniaAquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta duns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres duna parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.   Més dun centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.   “En Pau, que és un home despais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música”.

None

Una novel·la sobre l?amor i la por de perdre?l.A lespera del resultat duna analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de lHospital Clínic el matí dun diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. "Puc seure?", li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.Aquesta circumstància fortuïta és linici duna jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat descalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre que a ell lha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola davant la prova que li han de fer lendemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre lentrega i lamor per conjurar la mort.

Un baròmetre de la Catalunya actualDurant el segle XX molts països d'Europa han tingut un creixement econòmic important i s'han desenvolupat de manera brillant en molts aspectes. Catalunya, malgrat tots els sotracs patits, pot comptar-se entre ells. Però a diferència de zones com el Piemont o la conca del Rin, que han tingut un desenvolupament econòmic i cultural incomparables, el cas català ha servit per crear i mantenir viva la idea d'un país propi. No ha estat només una política reivindicativa tossuda, ni una economia pròspera, ni els potents moviments socials, ni una cultura que sovint ha nedat a contracorrent, el que ha forjat aquesta consciència. Més aviat ha estat la suma de tot plegat i l'existència d'un fil conductor, d'un projecte modelat amb el pas de les generacions el que ha donat a Catalunya una personalitat pròpia indiscutible. Anomenem-ho catalanisme

Sense enyorse'ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d'olor de pomaEl prestigiós músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d'una simfonia. Divorciat de la seva dona, retroba l'Emma, cèlebre violinista i amor fugaç de joventut. A l'inici de la tardor de les seves vides, compartiran sense traves el que són i el que senten i la seva passió per la música. Mentre la bellesa dels paisatges de l'Alt Urgell i Andorra inspiren la composició de la Simfonia de tardor, en Marc es torna a enamorar. Però uns fets inesperats li canviaran el rumb vital i provocaran la seva misteriosa desaparició.

Novel·la detectivesca sobre una conspiració feixista contra la República amb la participació del Vaticà.Novel·la d’intriga històrica que abraça els anys de la República espanyola, un període amb tantes esperances com incerteses. Vint anys després dels fets és narrada en primera persona per un periodista inquiet i habitual de la vida nocturna de la ciutat. La novel·la s’inicia amb la troballa d’un cadàver en una habitació de l’Hotel Ritz. El mort és un industrial rellevant i qui troba el seu cadàver és la seva amant, esposa d’un altre industrial barceloní. Sorprenentment, l’hotel no denuncia la mort, però tanmateix, s’inicia una investigació privada que relaciona l’atemptat amb un complot de polítics, espies i membres de l’Església catòlica que volen dinamitar la República espanyola. L’autor treballa amb fets reals i personatges històrics tan diversos com Francesc Cambó, el bisbe Irurita, el banquer Joan March, el papa Pius xi, però també Carlos Gardel, Margarida Xirgu i l’activista anarquista i actriu trans coneguda com a Flor de Otoño. Entre els escenaris d’aquesta primavera republicana amenaçada hi ha la Barcelona obrera del Poblenou, la burgesa de Sant Gervasi, però també Madrid, Roma i els passadissos del Vaticà.

Una novel·la d’espies on tot és ficció però tot hauria estat possible. Any 1991. La guerra freda s’ha acabat i el món ha canviat de dalt a baix. Algunes armes i alguns mercenaris de les velles guerres s’ofereixen al millor postor per a guerres futures. Un agent de la intel·ligència israeliana acut a una cita a Varsòvia —la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust— amb un vell conegut que havia estat responsable del Pròxim Orient dins l’espionatge soviètic. S’han de trobar per fer negocis, per comprar i vendre. Però al mateix temps els espies veterans hauran de trobar el seu paper en aquest món nou tan diferent del d’abans. I per fer-ho hauran de decidir qui són i qui volen ser, malgrat la càrrega d’un passat que no es pot esborrar i malgrat que un espia —també en l’esfera més íntima— té sempre més d’una identitat.