Villalonga

Bearn o La sala de les nines és lobra més reeixida de la narrativa de Llorenç Villalonga. Dins dun marc de possibles ressons autobiogràfics i a través duna llarga carta escrita per Joan Mayol, capellà de Bearn i possible fill natural del protagonista, es va perfilant la personalitat de don Toni, de Bearn, gran admirador del "segle de les llums". Per mitjà dun joc doposicions i ambivalències i del retrat duna classe social en declivi, lautor ha construït el gran poema elegíac dun paradís perdut i ha elevat a mite el món decadent de laristocràcia rural mallorquina de finals del segle XIX.

Nova edició d’un clàssic indiscutible de la literatura catalana del segle XX.Publicada per primera vegada en català el 1961, Bearn o la sala de les nines és un dels clàssics indiscutibles de la literatura catalana del segle XX. Una barreja fascinant de novel·la d’idees, novel·la històrica i novel·la d’aventures que amalgama de manera prodigiosa la gran història europea dels segles XIX i XX amb la petita història dels senyors de Bearn, uns aristòcrates mallorquins que veuen com el seu món ancestral s’acaba.Joan Mayol, capellà de la casa i familiar il·legítim, explica la història de don Toni i dona Maria Antònia a través d’una llarga carta en què resumeix les memòries pòstumes que don Toni li ha encarregat de publicar. Amb una llengua rica i refinada i del tot genuïna en els diàlegs, la narració perfila la personalitat ambigua del protagonista, defensor de la tradició però gran admirador del segle de les llums i la raó, cònjuge modèlic de la seva esposa però amant apassionat d’una seva neboda i de moltes altres dones, conservador i progressista alhora. Mentre fa aflorar subtilment les pulsions més amagades que governen els homes i les dones, el relat de la vida a la possessió, amb el contrapunt de les escapades a París, confegeix un retrat admirable de la desfeta de la societat benestant rural mallorquina.Coincidint amb el quaranta-cinquè aniversari de la mort de Llorenç Villalonga, aquesta nova edició, que recupera tots els mallorquinismes volguts per l’autor i restaura alguns passatges malmesos del text, presenta en un apèndix quatre textos breus de narradors d’avui que ens ofereixen cadascun la seva lectura de la novel·la: Sebastià Alzamora, Carlota Gurt, Sebastià Portell i Carme Riera.