Villaró

Nunca pasa nada en Llobarca, un minúsculo pueblo de montaña cercano a la frontera con Somorra. Tomàs cuida de sus vacas, de su tío silencioso, de su novia formal, sorteando como puede el colapso de un microcosmos condenado a la desaparición. Nunca pasa nada, hasta que pasa algo que perturba tanta placidez: hay movimientos raros en una vieja pista de contrabandistas. A partir de entonces, todo cambia. Guárdame las vacas constituyó un sonado éxito cuando apareció en 2003, cosechando excelentes críticas y ventas. Y fue traducido al francés.

1949. Cataluña es independiente desde los Heíchos de Octubre de 1934 y se repone de la invasión nazi. En la España tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grupo de espías en la reserva, encaíbezados por el mítico padre Farràs, intentan desíactivar la amenaza sorda que pone en peligro la supervivencia de la joven República Catalana.

En el año 1997, cuando Albert Villaró era archivero municipal de La Seu, recibió de manos de la viuda de un constructor que coleccionaba antigüedades el diario de Ulrich von Wilamovitz, un violinista y botánico prusiano que participó en la primera guerra carlista. El cuaderno describe los hechos increíbles que tuvieron lugar durante la terrible primavera de 1837 y a los singulares compañeros de viaje del soldado: el capitán Osinalde; la enigmática Mina, una chica que les sirve de guía y los pone en contacto con las tradiciones locales y sus gentes; o un monje huido del monasterio de Montserrat. La compañía nórdica es una novela fantástica y sorprendente, teñida de humor y acción, donde la ciencia y los secretos más oscuros comparten un escenario único, inquietante y lleno de belleza: el áspero Pirineo.

LAndreu Boix, loficial de la policia andorrana protagonista de Blau de Prússia, no ho té gens fàcil. La vida plàcida del petit país dels Pirineus es trasbalsa: la Setmana de lIsard coincideix amb la visita del copríncep Sarkozy (i de la seva esposa). Algú té un fusell de precisió, punteria i cap escrúpol a lhora de matar. LAndreu ha denfrontar-se a les seves zones dombra i entendre les dels altres, perdut en un laberint mortal de secrets i mentides.

1975. A la Catalunya ucrònica dEls ambaixadors, mossèn Farràs, lagent més singular que mai ha tingut la intel·ligència de la República Catalana, ha denfrontar-se, sense voler-ho i en defensa de la pàtria amenaçada, a un dels seus fantasmes: loperació Siscló, latemptat que va acabar amb la vida del general Francisco Franco el dia 18 de juliol de 1936. Les regles del joc han canviat, i allò que els havia semblat lògic en aquell moment no ho era tant. Farràs sha fet gran: en un equilibri impossible entre lexperiència i la confiança en un futur incert haurà dencarar una darrera missió, la més difícil de totes: corregir els errors del passat.

Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets dOctubre de 1934 i es refà de la invasió nazi. A lEspanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup despies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs, intenten desactivar lamenaça sorda que posa en perill la supervivència de la joveRepública Catalana. Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de lhumor, un estil personalíssim i una punta de mala bava.

La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar linstitut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pendèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpeses, amb la promesa duna nova vida al fi nal. Un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, alqual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca. Una refl exió molt interessant sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva duna preadolescent de dotze anys.

«Una apoteosi de llengua, història, ciència i màgia al bell mig de les nostres muntanyes.» Martí Domínguez LAlbert Villaró, que lany 1997 era arxiver municipal de la Seu, va rebre, en penyora de la vídua dun paleta col·leccionista dantiguitats, el dietari dun soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. El quadern descriu els fets increïbles que van succeir durant la terrible primavera del 1837. Els va viure amb uns companys de viatge molt singulars: el capità Osinalde, el pare Cebrià, monjo fugit de Montserrat, o lenigmàtica Mina, que els fa de guia. I també el sanguini brigadier Porredon, el Ros dEroles, el príncep Lichnowsky i la Mary Eyre, corresponsal de guerra del Pennsylvania Enquirer. La Companyia Nòrdica és una novel·la fantàstica i sorprenent, tenyida dhumor i acció, en què la ciència i els més obscurs arcans comparteixen un escenari únic, inquietant i ple de bellesa: les aspres muntanyes del Pirineu.

Premi Carlemany 2006. Andreu Boix, conegut com a Andreu el vidu, és un oficial de la policia judicial andorrana que intenta superar el sentiment de culpa per laccident de cotxe que va tenir fa tres anys i que va suposar la mort de la seva dona.

LAndreu Boix, loficial de la policia andorrana protagonista de Blau de Prússia, no ho té gens fàcil. La vida plàcida del petit país dels Pirineus es trasbalsa: la Setmana de lIsard coincideix amb la visita del copríncep Sarkozy (i de la seva esposa). Algú té un fusell de precisió, punteria i cap escrúpol a lhora de matar. LAndreu ha denfrontar-se a les seves zones dombra i entendre les dels altres, perdut en un laberint mortal de secrets i mentides.

Primavera de 1837: Uns fets increïbles sacsegen les aspres muntanyes dels Pirineus.LAlbert Villaró, que lany 1997 era arxiver municipal de la Seu, va rebre, en penyora de la vídua dun paleta col·leccionista dantiguitats, el dietari dun soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. El quadern descriu els fets increïbles que van succeir durant la terrible primavera del 1837. Els va viure amb uns companys de viatge molt singulars: el capità Osinalde, el pare Cebrià, monjo fugit de Montserrat, o lenigmàtica Mina, que els fa de guia. I també el sanguini brigadier Porredon, el Ros dEroles, el príncep Lichnowsky i la Mary Eyre, corresponsal de guerra del Pennsylvania Enquirer.La Companyia Nòrdica és una novel·la fantàstica i sorprenent, tenyida dhumor i acció, en què la ciència i els més obscurs arcans comparteixen un escenari únic, inquietant i ple de bellesa: les aspres muntanyes dels Pirineus. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La guerra bruta d'espionatge entre Espanya i Catalunya al descobertA l'Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n'hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s'ha convertit en l'escenari d'una sorda batalla entre serveis d'intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s'ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d'un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d'actuar sense escrúpols ni contemplacions. «El document tenia una coberta de pergamí arrugat, sense títol, només amb una etiqueteta de paper enganxada al llom, amb un número 27, probablement una signatura topogràfica, que tal vegada indicaria la seva situació relativa a l'armari de les Sis Claus. [...] —No pot ser —va dir—. És una bomba. Una bomba d'hidrogen. I aquell paperot, com podia ser una bomba? Si amb prou feines es podia llegir, i qui l'havia escrit i qui l'havia amagat i qui l'havia robat feia segles que eren pols i no pagaven contribuci ó. Jo no entenia res de res».

Durant l'estiu del 1010, un gran exèrcit format per cavallers dels comtats catalans, dirigits per Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, va posar-se al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Còrdova, immers en una fero