Villatoro

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble "blanc i immòbil" de Còrdova, a ledat de 60 anys, després duna vida agitada, com a regidor de lesquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé ledat que té el seu nét escriptor quan sencara a la figura enigmàtica de lavi Vicente. Un home que sen va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort lavi, lescriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història dun de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

Premi Carles Rahola 2018. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel.A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella saixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa viu una situació que hi té semblances, les actituds de Savonarola i de Maquiavel sobre els fets de llavors ens poden ajudar a explicar-nos algunes de les claus de lactualitat. Fins al punt que algunes converses imaginàries entre els dos personatges sembla que parlin dara mateix.

¿Què fa que algú decideixi anar-sen del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que sen va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra dun poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la vida dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure lexaltació de la República, la derrota de la guerra i lexperiència de lexili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i larrelament a la terra. La casa dels avis forma part duna ambiciosa trilogia —juntament amb Un home que sen va i El retorn dels Bassat— sobre lemigració i la identitat, però és també una visió diferent, amb la perspectiva duna família concreta, de la història catalana al llarg de més dun segle.

Lepopeia duna família catalana al llarg de més dun segle¿Què fa que algú decideixi anar-sen del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que sen va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des dun poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure lexaltació de la República, la derrota de la guerra i lexperiència de lexili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i larrelament a la terra. La casa dels avis forma part duna ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que sen va i El retorn dels Bassat— sobre lemigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva duna família concreta, de la història catalana al llarg de més dun segle: des de larribada dun avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de loctubre del 2017 i el dia davui. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una novel·la sobre lapassionant epopeia humana de la construcció del Canal dUrgell.Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal dUrgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur laigua al desert dUrgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. Lobra era alhora un prodigi tècnic i un drama humà. Lendemà de lobra els resultats no van ser els esperats: un fracàs, una derrota. Només un segle més tard lefecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformarà  en verda i fèrtil. Més enllà de la història concreta, la novel·la esdevé una metàfora de tots aquells episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontàniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracàs. Només després de molt temps sabrem si aquesta gesta, que semblava fracassada, és o no la llavor dun canvi positiu. No pas dun paradís a la terra, però sí dun món millor.

La gran novel·la del Vicenç Villatoro dels 90, revisada i ampliada amb el cicle complet de relats de Favinyana.Durant deu anys de la seva joventut, tres personatges —dos nois i una noia— sentusiasmen, dubten, sestimen i senlluernen amb intensitat. Al seu darrere, dos paisatges dels anys trenta: un de tràgic —el temps de les grans ideologies, de la guerra, de la mort— i un de plàcid —els estius a Favinyana, la claror del juliol en una illa mediterrània i amable. Anys després, undaquells tres amics explica el record que té del món daleshores. El resultat és una novel·la ambiciosa sobre la tensió entre les ideologies i els individus en una època aspra. Però La claror del juliol és també una novel·la sobre els sentiments, sobre la identitat i sobre la memòria. En aquesta edició, safegeixen a la novel·la els relats escrits per lautor que sambienten ala possessió de Favinyana, o que hi tenen relació, històries que expliquen aspectes parcials i ocults de la novel·la La claror del juliol i completen el cicle literari dun indret mític com el Macondo de García Márquez o lAndratx porcelià.

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa anys, viatgen junts a París per veure com el Barça juga la final de la Champions. Tant al viatge com durant el partit, compartiran lemoció èpica amb tot daficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Club, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que sha quedat a Catalunya: lavi malalt, làvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills...

None

Una novel·la sobre l?amor i la por de perdre?l.A lespera del resultat duna analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de lHospital Clínic el matí dun diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. "Puc seure?", li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.Aquesta circumstància fortuïta és linici duna jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat descalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre que a ell lha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola davant la prova que li han de fer lendemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre lentrega i lamor per conjurar la mort.

Una novel·la d’espies on tot és ficció però tot hauria estat possible. Any 1991. La guerra freda s’ha acabat i el món ha canviat de dalt a baix. Algunes armes i alguns mercenaris de les velles guerres s’ofereixen al millor postor per a guerres futures. Un agent de la intel·ligència israeliana acut a una cita a Varsòvia —la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust— amb un vell conegut que havia estat responsable del Pròxim Orient dins l’espionatge soviètic. S’han de trobar per fer negocis, per comprar i vendre. Però al mateix temps els espies veterans hauran de trobar el seu paper en aquest món nou tan diferent del d’abans. I per fer-ho hauran de decidir qui són i qui volen ser, malgrat la càrrega d’un passat que no es pot esborrar i malgrat que un espia —també en l’esfera més íntima— té sempre més d’una identitat.