Els senyals que m’envia la pluja

Passejo per la vora del mar, el cel es torna gris i comença a ploure. L’olor a pluja i el xiuxiueig de les gotes fent bombolles en caure a terra em traslladen a la meva infantesa, a casa de la iaia Florentina, recordant les paraules que aquell dia de forta tempesta em va dir i que tantes i tantes vegades se m’han repetit al llarg dels anys. L’amistat, l’amor, la solitud i la tristesa han format part de la meva realitat. La cruesa de tants moments viscuts i allò que tu em vas demanar m’han portat a silenciar tot el meu patiment, fingint una normalitat que no existia. Ara, més que mai, els senyals que m’envia la pluja em donen la força que necessito per tirar endavant.