FORMIGUES D’EUROPA

“Formigues d’Europa” és la narració d’algú (“la formiga”), que ha caminat a l’interior de les institucions comunitàries (“el formiguer”), que explica com es va introduir i com ho va viure i veure, per després explicar, des de l’exterior, les seves reflexions sobre aspectes que veu d’Europa i el mon. La primera part és un relat, en tercera persona, d’un suposat funcionari comunitari (Johannes AntZ, alter ego de l’escriptor), que descobreix aspectes de la ciutat on ha de treballar (BrUEssel·les), escollida com a seu de la “cort europea”, convertida en eixam “babelià” on conviuen 30.000 lobbistes, que li recorda un passat d’exili econòmic i polític, i una historia marcada per les guerres . L’experiència viscuda, a l’interior del formiguer, la dona per finalitzada després de quinze anys formant part del treball assignat a les “formigues d’Europa”, qualificades així pel Secretari General del Consell de l’UE. S’acomiada del formiguer tot desprenent-se de les ales de formiga, com així ho diu Sancho Panza en el comiat del seu govern de la ínsula Barataria, i amb una paròdia del discurs kafkià, de Pere “el roig”, per a l’Acadèmia, per començar un nou destí. A la segona part, reflexiona des de l’exterior, en primera persona, sobre aspectes d’Europa que li semblen importants. Des de afora se sent alliberat de les ales de formiga, que li han condicionat una visió limitada de l’escenari, com a ciutadà europeu.