Mai no hem tingut París

En Jaume Bou és un assassí professional amb criteri: culte, cinèfil i fidel a un codi propi —no mata mai ningú que li cau bé. Quan li encarreguen eliminar un advocat corrupte, accepta sense dubtar: fa trenta anys, aquell picaplets li va pispar la xicota, i ara el cos li demana passar comptes. Prepara el pla amb detall i determinació, però, quan una altra dona se li creua pel camí, res no surt com havia previst.

Amb humor negre, mala llet i un estil àgil, la novel·la trenca la quarta paret i es desplega entre referències literàries, musicals i cinematogràfiques, amb Barcelona i el Solsonès com a rerefons. El resultat és un thriller ple d’enginy, venjança i passió, amb l’eficàcia i la força dels grans clàssics, que el jurat del Premi Bellvei Negre va qualificar de «rodó i ben escrit, una delícia per als amants del gènere».