Mamá soc aquí

Dolors Beltran (Tona, Barcelona, 1958)
El meu somni de petita era viure sola en una cabana de fusta enmig del bosc, amb la companyia d’animals a qui protegiria sempre i estimaria, i m’estimarien. M’agradava molt llegir. Els llibres van formar part de la meva vida molt aviat. Em van fer somniar, conèixer noves terres, nova gent, noves maneres de viure i em van fer néixer el desig de viatjar, l’anhel de
llibertat i de viure experiències que no m’ha deixat mai. Vaig viure el trencament de les fantasies infantils com una topada i em vaig resistir a admetre que tot allò bonic i meravellós no existís de veritat. No m’ho vaig voler creure, I sempre ho vaig mantenir viu dintre meu. Potser per això em vaig acabar decantant pels infants, perquè no s’ho deixessin de creure mai. Potser per això em vaig fer mestre dels més petits. No em podia imaginar tancada en cap feina que no em deixés veure el cel, comunicarme, gaudir; volia una feina que em permetés estimar i compartir tot el món que sentia créixer dintre meu.