Mamá soc aquí

Mª Dolors Beltran Boixadera

17.00€

Cantidad

Sinopsis

El nostre estimat Ernest ens va deixar el 10 d’agost de 2012. Només un mes més tard, mentre dormia, vaig somniar que tots dos ens sentíem immensament feliços perquè havíem descobert una cosa que, si érem capaços de fer-la, molta gent deixaria de patir. Sabia que m’estava parlant d’allò que començàvem a viure: que la mort no existeix, que no és un final, que tot continua. És un llibre d’esperança, de descoberta constant i d’amor infinit. L’estem escrivint tots dos, el meu fill i jo. Ell des de la dimensió on És ara i jo des d’aquí. Entremig, hi ha un pont que vam començar a construir quan era aquí físicament, i que continuem construint ara; un pont que té per material l’amor incondicional i les eines que el fan créixer són la confiança, l’alegria, la gratitud i la màgia

Ficha Técnica

ISBN/13:

Num. Páginas:

Tamaño:

Encuadernación:

Año:

Editorial:

Idioma:

Temática:

9788491755388

302

150x210

Tapa blanda con solapas

2020-10-01 06:25:15

Grupo Editorial Círculo Rojo SL

Catalán

Autoayuda y desarrollo personal (VS)

Comprados juntos con este libro

-5%

Mamá soc aquí

📌 Antes: ~~17.00€~~ | Ahora: 16.15€ (-5%)

-5%

Mamá, estoy aquí

📌 Antes: ~~17.00€~~ | Ahora: 16.15€ (-5%)

Total antes: ~~34€~~

Total con Descuento: 32.30€

Clientes que han visto este libro también han visto

Mamá, estoy aquí

PVP: 17€

Añadir a la cesta

Acerca del autor

Mª Dolors Beltran Boixadera Autor

Dolors Beltran (Tona, Barcelona, 1958) El meu somni de petita era viure sola en una cabana de fusta enmig del bosc, amb la companyia d’animals a qui protegiria sempre i estimaria, i m’estimarien. M’agradava molt llegir. Els llibres van formar part de la meva vida molt aviat. Em van fer somniar, conèixer noves terres, nova gent, noves maneres de viure i em van fer néixer el desig de viatjar, l’anhel de llibertat i de viure experiències que no m’ha deixat mai. Vaig viure el trencament de les fantasies infantils com una topada i em vaig resistir a admetre que tot allò bonic i meravellós no existís de veritat. No m’ho vaig voler creure, I sempre ho vaig mantenir viu dintre meu. Potser per això em vaig acabar decantant pels infants, perquè no s’ho deixessin de creure mai. Potser per això em vaig fer mestre dels més petits. No em podia imaginar tancada en cap feina que no em deixés veure el cel, comunicarme, gaudir; volia una feina que em permetés estimar i compartir tot el món que sentia créixer dintre meu.