Santiago Rusiñol

“Diligent, charmant, tranquil y rialler ab rialla de cascata, el gat de la colonia es, ademés d’un model de sociabilitat, l’home de les iniciatives famoses y de les pensades extraordinaries. Sense ell la colonia d’estiuejadors semblaria una llocada de pollets mullats. Quan se troba en un punt termal, ell es qui treu l’aigualiment de les aigües; ell es qui projecta les excursions més atrevides, les festes més esbojarrades, les vetlles més originals. Sugestionats pel manantial inestroncable de la seva verba, els nois fan l’home, els vells fan el criatura y fins les benèfiques dames del “Ropero del Niño Jesús” s’obliden de l’infant y dels bolquers, y fins els senyors magistrats juguen a prendes. Ha curat més neurastenies de tristesa ell sol que tota l’aigua d’Argentona plegada. Ell no fa res acabat ni res ben fet, però com que Nostre Senyor el va dotar de xerrameca, d’enginy y d’intuició, sab una mica de cada cosa, y lo poc que sab ho demostra: ell toca el piano, sobre tot si es de maneta; ell no té prou mans pera fer jocs-de-mans; ell declama versos, seus y dels altres; ell coneix uns quants rudiments d’historia, de folklore y de tota mena de ciencies anecdòtiques; ell s’entén ab totes les muses, desde Erato fins a Terpsícore, y s’hi entén ab confiansa, de tu a tu, sense embuts ni compliments”.

(Glosa del 22 de setembre de 1911. “El gat de la Colonia”, alter ego de Rusiñol).