Este sitio web almacena cookies en tu PC, las cuales se utilizan para recopilar información acerca de tu interacción con nuestro sitio web y nos permite recordarte. Usamos esta información con el fin de mejorar y personalizar tu experiencia de navegación y para generar analíticas y métricas acerca de nuestros visitantes en este sitio web y otros medios de comunicación. Para conocer más acerca de las cookies, consulta nuestra política de privacidad.
Si rechazas, no se hará seguimiento de tu información cuando visites este sitio web. Se usará una sola cookie en tu navegador para recordar tu preferencia de que no se te haga seguimiento.
Des de la tènue vida mineral, inapreciable pels humans, una pedra semipreciosa aspira a ser molt més, a agradar, a seduir, a accedir a les percepcions i energies delicioses dels sers animats, provocant al seu voltant un ambient d’estrany desassossec.
Una cançó el fa navegar sobre la ferma coberta dels seus pentagrames i li fa solcar un temps perdut i un amor que no va arribar a ser ni hagués pogut existir mai però que va ser realment preciós en somiar que hagués estat possible.
Descobrir, segurament al llindar de la vellesa, un ínfim però persistent murmuri no se sap si per dins o per fora d’un mateix, és inquietant. Una remor de la que només ara som conscients de que ens ha acompanyat sempre, des de nens, des que començarem a caminar amb els avis, o jugàvem alegres a la platja amb la pala i el cubell al costat del somriure protector dels pares. Ara, plens d’agitació, es quan comencem a desxifrar aquest estrany murmuri.
Aquest darrer conte, un tant eròtic i, a desgrat del protagonista, força còmic, reflecteix una època a la vida d’un personatge confús que, involuntàriament, no se sent pertànyer ni a la trama políticament correcte ni a la nostra desnaturalitzada espècie actual.
Nascut a Barcelona fa sis dècades i escaig, vulgui o no, ha viscut molts canvis (i bastants retorns) al món que li ha pertocat.
Lector voraç de les obres de Verne i de Blyton, als 14 o 15 anys també estava descobrint, amb sorpresa i delit, La hojarasca (García Márquez), Un mundo feliz (Huxley), Niebla (Unamuno) o Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona (Zweig) I dir que ja des de molt abans devorava al millor (o el més cachondo): Don Francisco Ibáñez.
Va començar a escriure a aquesta edat, i va apreciar que els seus escrits agradaven a professors i companys. I poc a poc, escriure s’ha anat convertint en una necessitat vital.
Va estudiar Història a Barcelona, en època convulsa, de reivindicacions, vagues, manifestacions, i de més cafeteries que biblioteques.
Menciones de Prensa y Enlaces de Interés
No tiene menciones en prensa todavía
No hay booktrailer disponible
No tiene menciones en prensa todavía
Tu plataforma online de venta de libros Los libros, nuestra pasión. La tecnología, nuestra ventaja
¡Únete a nuestro nuevo canal de Telegram para no perderte ninguna novedad!Unirse ahora
Detalles técnicos de la Edición
Información sobre la preventa
Los libros comenzarán a enviarse a partir de la fecha establecida como final de la preventa. En caso de haber agregado más de un título diferente en su carrito de la compra, se aplicará la última fecha de preventa de cualquiera de los libros.